shanti shanti

Ladakh

2008-09-07T11:46:00.002+05:30

Ladakh es la regio oriental de l'estat de Jammu&Kashmir, tocant la frontera Chinesa al tibet per l'oest i al nord amb Pakistan. Es un territori que te poc a veure amb el reste de la India i ofereix uns dels paisatges mes increibles que he vist fins ara. Es una regio muntanyosa la major part de la cual esta situada per sobre els 3000 metres d'altitud. No nomes el paisatge es diferent sino que la gent que hi viu tambe son forsa diferents de la resta de la India. Provenen principalment dels Mongols i tenen forsa similituds amb tibetans i nepalesos. La major part de la poblacio es Budista, pero hi ha tambe forta presencia islamica provenent del vei Caxmir.

Degut a l'altura en que es troba i la dificultat de l'acces, la poblacio durant l'estiu ha d'enmagatzemar tot el que necessitara durant l'hivern per sobreviure. La carrtera a Manali esta tancada entre mitjans d'octubre fins a Juny i nomes es pot accedir amb avio o per la carretera de Srinagar (Caxmir). La poblacio tambe rep elements basics de l'exercit, que te una forta presencia a tota la provincia i que durant tot l'any es proveeix mitjansant els avions. Tot plegat fa que Ladakh tingui una cultura i un gent amb un caracter molt diferent al que he conegut fins ara a l'India.

La ciutat de Leh es troba en un extrem de la vall de l'Indus i esta presidit per l'antic palau reial, que recorda una mica al palau de Lhasa. Sobre el palau hi ha un antic fort on tambe hi ha un temple budista. Al llarg de Leh tambe hi ha tot un seguit d'estupes que envolten la ciutat aixi com tot un seguit de bases militars. Tambe hi ha un munt d'agencies de esports d'aventura (gairebe 300 durant la temporada!!) que oferixen totes i cada una de les opcions imaginables, principalment trekkings, ratfing i excursions amb BTT. Tot plegat fa que la ciutat tingui un aire forsa curios.

Tornant al viatge, despres del inacabable viatge desde Manali vam passar el primer dia aclimatant-nos a l'altura, es a dir vagarejant pel poble. La veritat es que no he sofert massa el mal d'altura, pero si que els primers dies tenies algun mal de cap i dificultat al respirar quan intentaves fer algun sobresfors. El seguent dia vam visitar el Palau i el temple de dalt i per la tarda vam poder assistir a un partit de polo... Resulta que la primera quinzena de Setembre es el festival de Ladakh on es fa una mostra de totes les cultures que pots trobar-te a la regio. Hi ha partits de polo, dances tradicionals, competicio de tir amb arc, etc. Va ser forsa divertit veure jugar al polo en un entorn tant especial on tant els gossos, com el public formen part del joc quan la pilota es dirigeix en aquella direccio. A mig partit va entrar un tot terreny al mig del descampat que fa de camp, es va aturar el joc i va apareixer el governador de l'estat de Jammu & Kashmir que feia tard... en fi molt indi tot plegat.

El tres seguents dies vaig estar de trekking entre Spituk i Stock, dos pobles de la vall, amb un guia que m'ha explicat forsa coses del lloc. Va ser forsa interessant ja que vam dormir en cases particulars i els paissatges son simplement espectaculars. Vaig poder veure com cultivaven tota mena de vegetals en la poca epoca de l'any que poden i els diferents animals que tenen (principalment vaques, yaks, mules i ases) per ajudar al camp. El primer i segon dia van ser forsa suaus, pero el tercer va ser el mes dur ja que vam pujar un port de 4900m. I despres baixar-lo que no va ser facil tampoc. A dalt es va notar l'alsada ja que feia forsa fred. Les imatges donen una millor idea.

El seguent dia vam anar a visitar el poble de Thiksey, basicament un monasteri budista amb totes les cases dels aspirants a monjos. Com cada poble, esta a sota un petit turo, a dalt del qual hi ha el monasteri. Hi havia un munt de nens tots amb les tipiques tuniques morades dels monjos budistes i vam veure com feien petites estatues amb mantega. La veritat es que tots aquest llocs desprenen un aire de solemnitat forsa gran i les vistes desde dalt feien valer la pena la pujada. Aqui vam coincidir amb un reporter indi que estava de vacances i ens haviem trobat al palau de Leh feia uns dies. Resulta que es periodista esportiu que cobreix el cricket (mes popular aqui que el futbol a espanya). Despres de tornada vam visitar tambe Shey que va ser capital del regne de Ladakh fa temps. I per acabar la jornada vam tornar fins a Leh fent autostop (vam acabar sobre d'un camio que transportava bombones de gas).
Per la nit vam fer el sopar de despedida de les que han sigut companyes de viatge durant uns dies i tambe vam trobar-nos amb un catala que havia conegut uns dies abans al mateix restaurant. Durant el sopar tambe ens vam tornar a trobar el periodista i vam acabar fent una cervesa i parlant sobre el Mahabarata... inimaginable acabar un dissabte per la nit a barcelona parlant de la biblia. Ja nomes quedava agafar l'avio el mati seguent cap a Delhi que va acabar de donar-me una bona vista de les muntanyes de la zona, pero que li treu tota la epica a la ruta d'acces a Leh.
La veritat es que a Leh donen ganes de quedar-s'hi un bon temps, ja que hi ha un munt de valls adjacents cada una amb els seus pobles, paissatges i costums.

Reaching Leh...

2008-09-01T17:40:00.005+05:30

Impressionant... es la unica paraula que se'm acut per descriure el viatge entre Manali i Leh, i es queda curta...
El viatge va comensar tard, be sobre les 2h de la matinada i clar sense dormir. Minibus direccio Leh, uns 460 km per davant, unes 18h i alguns dels ports de muntanya habilitats per cotxes mes alts del mon. Un cop recollida tota la gent que feia el mateix recorregut vam sortir de Manali a plena nit. Primers intents de dormir i suposo que amb cert exit perque no recordo massa d'aquesta part del viatge. El que si m'ha quedat clar es que si mai has de fer un viatge d'aquests no deixis que et possin als ultims seients del Minibus, directament sobre la suspensio del darrera, perque acabaras creient que ets al Dragon Khan i la teva esquena acabara desfeta.
El primer port d'uns 4800m el vam passar de nit i no recordo massa mes que alguna part de la baixada, on ja es comensava a perfilar el paissatge que ens acompanyaria al llarg de la travessia.
Primera parada, ens prenen nota del Passaport i prenem el primer Chai. Forsa fred, el paissatge ja increible, valls enormes sense gairebe senyal de presencia humana, mes que la carretera.

Carnisseria improvitzada

Seguim el viatge i un seguit de valls es van succeint, on cada una ens brinda un paissatge mes surrealista, a costat i costat es succeeixen muntanyes de tots els colors imaginables, la vegetacio es casi desconeguda i a vegades dona la sensacio d'estar en un altre planeta. El bus porta dos conductors i cada 4 hores es van turnant. La carretera hi ha moments en que no es mes que un cami de pedres que va esclant les muntanyes. Passem per petits campaments que serveixen d'avituallament a la multitud de camions que recorren la carretera. Parem varis cops a pendre nota dels passaports i estirar unamica les cames. Tambe ens creuem amb diferents bases militars, molt habituals en aquestes terres proximes a les fronteres. Pero millor que les paraules son les fotos...

Diverses fotos del paissatge i la seva evolucio

Un cop passat el port de Lachulung La de 5060m baixem a un altipla que sembla no tenir fi... tot es terra , la carretera desapareix en una multitud de roderes on cada una segueix el seu desti. Inmens... y a mes de 4500 metres d'alsada!

L'altiplà

Ja cap al tard afrontem la pujada del definitu port Tanglang La de 5300m d'alsada, el terecer apte per vehicles mes alt del mon (el primer, es a uns 20 km de Leh en direccio a la vall del Nubra). A mesura que ens acostem al port es va tapant el cel (be de fet som nosaltres que ens possem dintre els nuvols) i comensa a ploure aigua neu. Veiem baixar un grup d'uns quinze ciclistes... ha de ser increible.

Baixada amb bici...

Quan arribem al cim els nuvols amb prou feines ens deixen veure els cartells i degut al temps no parem. El famos port, cobert pels nuvols

Ara queda la baixada i fins a Upshi, ja a la vall de l'Indu, la mateixa que Leh. L'ultim tram del viatge el fem practicament de nit i arribem sobre les 21:30 a Leh. Nomes queda buscar allotjament menjar alguna cosa i poder descansar una mica...

Dharamsala & Manali

2008-08-29T15:43:00.009+05:30

Escric ja desde Manali, cami de Leh.

He passat un parell de dies a Dharamsala, la seu del govern del Tibet a l'exili i on el Dalai Lama te la seva residencia. Es un petit poble entre muntanyes, tot molt idilic. El temps no ha acompanyat gaire, pero aqui es veu que es normal la pluja. El viatge dede Amritsar va ser forsa tranquil, en tren fins a Pathankot i despres bus fins a Dharmasala. Despres un petit jeep per arribar fins a McLoed Ganj, que es realment on esta tot el tinglado.

Alla tot gira al voltant dels refugiats tibetans. Hi ha un museu del genocidi al que estan sotmesos desde la invasio al 1949 i hi ha un munt de serveis muntats pels refugiats que segueixen arribant sense para del Tibet. Tambe han construit alguns gompes on hi ha estudiants per convertir-se en monjos budistes, algun temple amb algunes de les poques reliquies que han pogut recuperar del tibet i evidentment el govern. Hi ha un munt de gent que ve aqui a colaborar activament amb els refugiats i ajudar a que puguin portar una vida mes digna.

Temple budista a McLeod Ganj

Ha estat interessant coneixer de primera ma tot el problema que viu aquesta gent. Evidentment hi ha un munt de pancartes en contra de les olimpiades, recordant els refugiats desapareguts, etc. Realment costa de creure que estigui passant tot aixo, aqui al costat.

Alguns dels multiples cartells reivindicatius

Els voltants son tambe molt guapos, amb petits monasteris, pobles, i algun llac. De cami a Dharamsala vaig coneixer a un marroqui que esta viatjant unes setmanes per aqui i una xinesa que esta viatjant durant un any. Vam buscar habitacio junts i hem estat aquests dies junts.

Els tres al costat del llac

Vistes de McLoed Ganj

Un dels dies vam estar visitant el temple principal i va coincidir que acabava la pregaria del mati i un munt de gent va sortir del temple, es van reunir als voltants i en un tres i no res s'havia organitzat un dinar als voltants del temple amb menjar que preparen voluntaris i es distribueix gratuitament pels refugiats i persones que vulguin. Deseguida ens van portar un plat i ens van unir al menjar.
Tambe vam ser testimonis de les sessions que tenen els estudiants de discussio. Es possen en parelles, un sentat i l'altre de peu i es van reptant amb questions religioses. Es forsa divertit de veure. El "mestre" va passejant-se i anotant com van evolucionant.

La seguent parada Manali, unes 11 hores de bus que van ser forsa pesades ja que era un bus de l'estat i per tant estava ple del tot. Va ser una llarga nit (nomes cal que imagineu que durant tota la nit i va haver-hio gent de peu) . Vam arribar a les 4h de la matinada i a buscar GH. Per sort va ser bastant facil i vam poder trobar-ne un molt guapo a old Manali, l'antic poble de Manali forsa tranquil.
Manali es un altre poble enmig de muntanyes pero en una vall mes oberta. La ciutat esta ocupada per israelians... es increible crec que n'hi ha mes que indis.
La primera nit vam anar a unes aigues termals que hi ha al Vagshish un poble a uns 3 km de Manali. Una experiencia forsa divertida (com una petita piscina al costat d'un temple) i molt relaxant despres del viatge es va agrair forsa.
La nit seguent ja direccio Leh, amb un viatge d'unes 18 hores amb un minibus pujant alguns dels ports de muntanya per a vehicles a motor mes alts del mon (uns 5300m) . La sortida planejada per les 2h de la matinada ja veurem l'arribada... ja us explico.

Long way to Amritsar

2008-08-24T18:45:00.004+05:30

Ja a Amritsar... semblava que no arribaria mai, pero al final he arribat!

El que a l'ultim post havia descrit com una anectdota (tornar a la india) ha resultat ser mes llarg del que a priori podia pensar. Vaig sortir de Pokhara el divendres a les 5h del mati, amb destinacio Nepalganj, una ciutat fronterera al centre del Nepal. La brometa va durar unes 13h a unamitja de 30 km/h, mentres ens passejavem pel Terai central i evitavem els talls causats pels edsprendiments degut a les plujes. Va ser un interessant viatge al ritme de les cansons de moda al Nepal (no entenc com son capaces de produir els sons tan agunts les cantants nepaleses) o si mes no les prefereides dels de l'autobus. Aqui cada autobus porta el seu propi "equip", amb un conductor y normalment un parell de nois que fan alhora de revisors i de cantadors del desti en cada lloc que paren (Neeepalganj, Neeeepalganj, Neeeepalganj!!!). Fins i tot vaig ser testimoni d'una baralla entre un dels nois del nostre bus i un de la competencia per un passatger (relament el tema del petroli, s'esta convertint en un problema serios, el preu del bitllet casi s'ha doblat). Una altra cosa curiosa que he vist aquest dies pel Nepal es la presencia e varis jeeps de la ONU, amb el caracteristic color blanc i blau i l'escrit Human Rights. Crec que el ters de l'entrada de diners del Nepal prove d'ajudes de la ONU, suposo que deu ser per aixo...

Vista del Terai desde el bus

Els cultius d'arros al Terai

Tornant al viatge, vaig coneixer un holades (l'unic occidental que anava en el mateix trajecte) que anava a fer un trekking per les zones altes de l'extrem orient del Nepal. Es una zona forsa remota i es portava el menjar per subsistir unes 3 setmanes. Al arribar a Nepalganj ja eren benbe les 6-7 de la tarda i es va fer fosc aviat. Amb el Roger vam buscar l'estacio d'autobusos, per saber ocm moure'ns el dia seguent. Vam buscar un GH al costat de l'estacio i fins l'endem a les 5 no podriem sortir de nou.

L'endema al mati cada un va trobar el seu bus (ell no tenia clar que en pogues trobar un cap aquella zona) i a les 7 ja era de nou a la carretera. De nou musica nepalesa, i les grans planes del Terai. Va ser bonic de veure, unes extensions enormes planes i les muntanyes al fons. Es ple de parcs naturals i cada dos per tres has de parar per passar controls de carretera a les entrades desl parcs. Tambe va ser curios veure campaments dels Maoistes (ara al govern a les urnes, pero fins ara guerrilla que lluitava contra el govern) amb forsa parafernalia post-sovietica.

Vista desde l'interior del bus

Al final cap a les 14h vam arribar a Mehandranagar (el pas mes occidental entre la India i Nepal). Primer passar el pas dels militars Nepalesos i cap a l'oficina d'inmigracio Nepalesa, sellat del Visat i cap a terra de ningu. Es un pas fronterer trasat per un riu. Va ser tota una experiencia veure la gent travessant el km i pico enrte ambdos costats portant totes les coses imaginables i mes. Tot tipus de vehicles, etc. Segguent parada l'oficina d'inmigracio India, que al arribar em van dir que el Officer estava dinant i per tant m'havia d'esperar (mes encara... pfff, el cansament ja comensava a pesar). finalment en 10 minuts va estar fet, de nou segellat el visat indi i cap a la india. Increible creuar la pressa que hi ha al riu en questio... i tota la procesor de gent amunt i avall...La veritat es que en aquells moments em vaig alegrar molt d'haver decidit anar fins aquest pas fronterer, tot i el cansament que portava. Ja nomes em quedava arribar a Banbasa, la primera ciutat de la india a uns 5 km, cosa que vaig fer amb un carro de caballs... (coses que nomes es poden veure en certs llocs... ja no sabia si anava o tornava).

Carregaments de gra a la frontera

Travessant la presa del riu que separa els dos paisos

Primer objectiu conseguit... ara nomes feia falta veure com moure's fins a Amritsar o en el seu defecte a algun lloc intermig. Al arribar a Banbasa va resultar que hi havia un bus fins a Ludhiana, a uns 140 km de Amritsar, on podria fer canvi de bus. Ja ho tenia.. nomes calia esperar a les 19 i al bus... el problema es que el bus era... be un bus estatal de la india. En fi que va ser un infern de viatge... els seients ben durs, el bus a tope, les carreteres fotudes per les plujes, els nenes plorant... en fi que tot el meu cos es va ressentir el dia seguent, sobretot degut al poc que vaig dormir. Un cop a Ludhiana, ja nomes calia trobar el bus per Amritsar, cosa mes lleugera sobretot despres de menjar un bon lassi a mig mati. Un cop a Amritsar busca allotjament i dutxar-me per fi!! no us podeu imaginar la pinta que feia...
Ja per la tarda vaig anar a visitar per primer cop el recinte del temple pero el temple l'he deixat per aquest mati. Es impressionant l'ambient solemne que es respira. Aqui tothom es benvingut, la religio aboga per la igualtat de tots. Nomes cal descalsar-se, rentar-se les peus i cobrirse el cap. Es pot menjar, hi ha una oficina de reserves de tren, es pot dormir, es un gran centre preparat pels pelegrins que venen a veure el temple. De fet estic acabant d'escriure l'entrada directament al recinte del temple on tambe hi ha un lloc per conectar-se a internet.
La visita al temple propiamant dit es forsa impressionant, ja que constantment hi ha gent recitant les escriptures sagrades i sonen en tot el recinte.

Diferents fotos del recinte del temple dorat i del mateix temple de nit i dia

Ve a veure is puc pujar algunes fotos en breu del viatge i del temple d'Amritsar.
Despres el pla es seguir cap a Dharamsala, Manali i pujar fins a Leh, pero ja veurem com queda al final.

Leaving Pokhara

2008-08-21T20:06:00.004+05:30

Ja apurant les ultimes hores a Pokhara i tambe al Nepal. Han estat uns dies intensos on he conegut forsa gent, he fet una mica d'esport i m'he comensat a preparar per la tornada a la India. El dimecres vaig pujar a Sarangkot, un poble que hi ha a una muntanya sobre el llac, i que et dona unes vistes increibles del llac, la ciutat i, quan no hi ha nuvols, de l'Himalaya. Va ser un viatge una mica mogut, ja que no s'em va ocorrer res mes que llogar una bici i pujar-hi... si arribo a saber com era la carretera evidentment no se'm acut, i menys amb les bicis xineses que lloguen aqui. Va ser tota una experiencia, sota el sol, amb unes rampes que amb prou feines pujaven les motos, la cadena saltant cada dos per tres, l'esmorzar que encara el duia a mig cami de l'estomac... Aixo si un cop a dalt la vista s'ho valia (nomes faltaria). Increibles les vistes que hi ha dalt. llastima una vegada mes que els nuvols s'estanquen a on comencen les muntanyes mes altes impedint veure-les, pero bueno un ha de fer servir la imaginacio.

Les vistes del llac i la ciutat de Pokhara a l'esquerra

On hi ha els nuvols hi hauria d'haver els pics de l'Himalaya...

Els omnipresents bufals

Una vista baixant

La baixada va ser una mica moguda tambe ja que vaig voler seguir a un parell d'anglesos que anaven amb tot el kit excursionista i semblaven que sabien on anaven. I si que ho sabien, baixaven al llac per l'altre costat... pero jo havia deixat la bici al mateix cami una mica mes avall... quan em vaig adonar que no es trobaven els dos camins... vaig haver de tornar a pujar per anar pel cami correcte. I just quan pujava es va cobrir tota la muntanya amb els nuvols... impressionant. Per sort es va fer curta la pujadeta, tot i que vaig acabar mort. Quan per fi vaig poder recuperar la bici i comensar a baixar, vaig veure que no podria ni baixar la carretera, ja que la bici entre altres coses tampoc tenia uns frens massa fiables i les pendents eren brutals (vaig acabar amb un mal a les mans d'apretar el fre...pero ni aixi). Per fi vaig poder arribar a Pokhara i vig aprofitar per apuntar-me a fer rafting pel dia seguent. Vaig sopar amb una parella d'israelians que havia conegut al mati un bon steak (tots feia dies que no menjavem una bona carn).

I avui he estat fent rafting. La veritat es que ha estat genial, feia temps des de l'ultim cop i fer-ho amb aquests paisatges es tot un plaer. Una de les coses bones de ser a la epoca de plujes e sque els rius baixen amb un munt d'aigua i es perfecte per fer rafting (riu-te'n dels rius del pirineu... aqui si que porten aigua). El riu en questio es el Tirusuli, que mes avall entra a la india i desenvoca al Ganges. L'experiencia bonissima pero m'he quedat amb ganes de fer una ruta mes llarga (aqui se'n pot fer de fins a 12 dies). Els rapids son enormes tot i que hi ha hagur forsa moments de tranquilitat on ens hem pogut banyar i fins i tot hem parat a sota un salt d'aigua.

Encara que no ho sembli hi baixa moltissima aigua...

Ja un cop acabat el rafting

La veritat es que marxo amb molt bon regust del Nepal i amb ganes de veure que m'espera al nord de la India.

De Bakthapur a Pokhara

2008-08-19T15:43:00.006+05:30

Ja he deixat la vall de Kathmandu, per arribar-me una mica mes al nordoest a Pokhara. Abans de deixar Kathmandu pero, vaig estar el diumenge a Bakthapur, una de les tres grans ciutats de la vall de Kathmandu (Kathmandu, Patan y Bakthapur). Aqui es guien per un calendari lunar i el diumenge, per ser el dia despres de la lluna plena del mes celebraven un festival per honrar la memoria dels difunts. La historia gira al voltant de les vaques, ja que creuen que son les que els guien al mes enlla i per aixo fan una desfilada pels carrers de la ciutat vella on alguns nens es difracen de vaques. Tambe seguint la processio fan una especie de ball de bastons que em va recordar molt al que fem alla (ho podreu veure a les fotos).

El citat ball de bastons

La veritat es que va ser genial coincidir aquell dia per visitar la ciutat, ja que es concetrava un munt de gent per tots els carrers. Va ser una forma diferent i agradable de coneixer el centre historic de Bakthapur, on no hi circulen vehicles de motor.

Diferents moments de la celebracio

Ja dilluns em vaig aixecar d'hora per agafar el bus que m'havia de portar fins a Pokhara a uns 200 i pico km de Kathmandu. En total unes 6 hores de viatge entre ports de muntanyes amb unes baixades i pujades molt pronunciades, vall de rius i restaurants de carretera. Al llarg de la carretera hi havia varis desprendiments causats per les plujes d'aquesta epoca.

Al final a primera hora de la tarda erem a Pokhara. Pokhara esta situada al costat del llac Phewa i com us podeu imaginar les vistes son precioses.

Vista del llac Pewa

Llastima de nou que som a l'epoca de la pluja perque la vista ha de ser genial quan pots veure les muntanyes de l'Himalaya. En particular Pokhara es la porta de varies rutes de trekking pels voltants de l'Himalaya y especialment les que porten a l'Annapurna i fins al seu camp base. Crec que al final em quedare sense poder veure el pic de l'Annapurna ja que avui porta tot el dia plovent intermitentment. Intentare aixecar-me d'hora dema al mati i probar de veure si esta mes clar.

La ciutat de Pokhara (la segona del Nepal) te una part, que es com un resort turistic al mig de la muntanya, una especie de Lloret de mar a l'himalaya. Hi ha un munt d'activitats a fer: rafting, parapent, trekking, bici,etc i com sempre un munt de botigues que et venen de tot i mes. Els hotels tambe apareixen per tot arreu. De totes formes es nota que es temporada baixa de trekkings perque no esta gaire ple. Normalment, la millor epoca pels trekkings es a partir de setembre/octubre quan el monzo ja ha passat i l'hivern encara no ha arribat.

Voltants de la vall de Kathmandu

2008-08-16T13:02:00.008+05:30

Ahir vaig tenir un dia d'inmersio intensiva al Nepal...

Vaig aixecar-me d'hora per agafar un bus que em portes a Dulikhel, un petit poble a extren est de la vall, be de fet es ja a les muntanyes que rodejen la vall. Al final no va ser tant aviat ocm hagues volgut pero entre una cosa i altra vaig conseguir ser a les 9 a la parada de bus. Alla vaig poder agafar un dels busos locals que van pels voltants de la vall. Quan el bus va ser proi ple (aixo inclou el sostre) el bus va marxar. El trajecte que segons sembla hauria de ser de dos 2, en va durr casi 3, pero la vista mereixia la pena. Durant el trajecte vaig estar parlant amb un noi que comensava la universitat i que ja el primer dia el bus el va fer arribar tard. Pel que em va explicar hi ha una gran part dels joves que marxen a estudiar fora i normalment no tornen, ja que aqui la situacio no es massa engrescadora.

Vista del bus a ple rendiment

Un cop a Dulikhel, em vaig disposar a fer una caminada fins a una serie de temples i stupes del voltant per acabar el dia a un poble a una altra vall anomenat Panauti. En total unes 5 hores de caminada. Ja em va costar trobar el punt de partida del cami, pero un cop trobat, encara anava amb temps per poder fer la volta i no perdre l'ultim bus de tornad desde Panauti (normalment qui a les de la tarda ja no hi ha gaire forma de desplasar-se si no es amb taxi).

La veritat es que va ser genial, primer la pujada fins al temple de Khali (un petit monolit al cim d'una de les muntanyes de voltant, que ara es un punt d'observacio militar), despres la baixada fins a Kvare un petit poble per pujar despres fins a Namobudha.

Vistes desde dalt del temple de Khali

Cami a Kvare

Nanobudha es una stupa budista i un gompha tibeta que estan situats al cim d'una muntanya on segons les escriptures budistes, el princep Siddharta va alimentar un tigre i els seus cadells amb el seu cos. Despres d'aixo va reneixer a Lumbini com a Buddha. Pel cami vaig poder menjar uns noodles bonissims en un petit lloc de menjar.
Namobudha

Les vistes que hi ha desde el cim de Namobudha valen la caminada, sens dubte. Llastima que som a l'estacio del monso i cada dia hi ha uns nuvols enormes que tapen qualsevol possibilitat de veure l'himalaya i els seus 8000s.

Vista desde Namobudha

Despres nomes quedava el descens a traves de diferents pobles i un contiuo de camps d'arros... precios la veritat.

Ara nomes em quedava veure Panauti i buscar la parada de bus cap a Kathmandu.

Panauti

Va ser facil, ja que el poble no es gaire gran, i es facil trobar el bus correcte ja que hi ha uns nois que constantment van cridant la destinacio del bus. Em va tocar lloc d'honor al bus, el sostre... amb el que vaig poder tenir una bona experiencia del que es viatjar pel nepal. Us podeu imaginar que les vistes van ser increibles i l'experiencia genial.

Prespectiva des de sobre el sostre

De totes formes has d'anar amb compte perque hi ha una munt de cables al llarg de la carretera que penjen a distancies perilloses del sostre de l'autobus i no seu ser massa agradable enganxar-se a algun d'ells. Va ser divertit veure el la ruta desd'una altra prespectiva. Durant el viatge vaig poder veure clarament el problemes que tenen amb la benzina aqui. Tota l'han de comprar a l'india (com passa amb la major part de coses, depenen moltissim de la india principalment) i sembla ser que amb la pujada del petroli ha doblat el preu en poc temps. Aixo fa que no la puguin pagar i que la india els la vengui amb compta gotes. Nomes cal que penseu que aqui no hi ha tren i que l'unic mitja de locomocio que tenen es el transport per carretera... Per tant les cues que es formen als voltants de les benzineres son terribles (inclus els veus alla parats esperant que vinguin les cisternes a reomplir les benzineres) i es posen als voltants de les carreteres. Per tant les carreteres que ja son dolentes i estretes per si soles, es converteixen en autentiques trampes pel munt d'autobussos i camions que circulen en ambos sentits. Per tant el temps va anar passant entre congestio i congestio i el viatge es va allargar. Per tant vaig veure com s'enfosquia a dalt de l'autobus. Llavors vaig pode resoldre una de les preguntes que em rondava desdel mati... com s'ho feien amb els cables durant els trajectes nocturns... Simplement parant mes atencio o fent la major part del cami ajupit, cosa que em va semblar mes raonable. Entrant a Kathmandu vam haver de canviar el cami de tornada degut a una manifestacio que tallava el centre (aqui la situacio politica es forsa canviant i crec que tenia alguna cosa a veure amb el nou primer ministre). Finalment vam arribar a l'estacio i vaig poder tornar al GH a les fosques, ja que hi havia un tall de corrent electrica (forsa comu per aqui, tot i que es la primera que m'ha tocat viure). Com podeu imaginar he dormit forsa be aquesta nit...

Imatges del nepal

2008-08-13T20:12:00.009+05:30

Una petita entrada per els primers dies del Nepal.
Nomes comentar breuement els primers dies. Dimarts vaig ser al temple de Swayambunath d'on son les imatges de les escales i les vistes de Kathmandu. Es una estupa budista, la primera que vaig veure al Nepal pero ara ja n'he vist unes quantes mes... Es impressionant la pau i tranquilitat que desprenen aquest llocs. Va ser una excursio entretinguda i amb una pujada que impressiona. Podeu veure que el cel varia molt al llarg del dia... tant pot fer sol com ploure en menys de mitja hora.

La pujada, acompanyada de micos...

Les vistes de Kathmandu des de dalt

L'estupa

Qualsevol lloc es bo...

Una petita imatge dels milers de banderes de pregaries que penjen a les proximitats de qualsevol temple budista...

Dimecres vaig anar a veure Pashupatinad, la zona del Nepal mes sagrada pels Hindus (aqui comparteixen creences entre el budisme i l'hinduimse principalment). Es un lloc on molts indis venen de peregrinacio i, com a Varanasi, hi ha una zona de Ghats on es fan cremacions. El riu mes avall va a parar al Ganges. La zona es plena de temples hindus, pero t'has de conformar en veure'ls de fora perque no hi es permesa l'entrada a no hinuds.

Vista del riu i els ghats, el fum no cal que digui de que es...

Prespectiva des de un dels multimples temples que hi ha a la zona

Des d'alla vaig seguir caminant fins a Boudhanath, on hi ha una estupa enorme i un munt de Gomphas (monasteris) budistes. Aqui es concetren gran part dels refugiats tibetans al Nepal i es un lloc de peregrinacio pels tibetans. Com podeu veure l'estupa es impressioant. Un cop pots sortir dels voltants de l'estupa i tot l'enrenou turistic, descobreixes la tranquilitat que emana aquesta gent. Es respira un ambient molt i molt tranquil, amb els monjos de totes les edats amunt i avall, on pots assistir a l'increible espectale de veure'ls recitar els mantras acompanyats dels instruments tibetans. Realment va ser una experiencia molt reconfortant i inesperada. Tot el que es respira es pau i serenor.

A l'interior d'una de les ghompes, preparant el temple per les oracions

Una dels cilindres d'oracions, tamany gegant...

Durant la recitacio dels mantres

La tornada va ser mes atrafegada i despres d'una llarga caminada he pogut trobar el cami de tornada. Pel vespre he volgut anar a coneixer Thamel, el barri mes turistic i on es concentra la gran massa de hotels i GH pels occidentals aixi com infinitat de botigues, bars, oficines de trekking, etc... vaja tot un negoci que dona feina a molta gent. De totes formes ha estat un xoc massa fort per mi... venia de una traquilitat molt gran i de sobte et trobes inmers en un espiral de botigues, gent, llums, soroll, gent venen-te de tot, ... massa inputs de cop, la veritat... De totes formes vaig poder sopar en un lloc forsa tranquil, probant els Momos (especie d'empanadilles al vapor tibetanes), el talumein (una sopa de noodles amb verdura, bonissim) i la tongba( diuen que una especie de cervesa calenta tibetana, tot i que jo la cervesa no la vaig notar per enlloc).

L'endema vaig arribar-me a la ciutat de Patan, just creuant un riu que hi ha al sud de Kathmandu. Alla vaig visitar Durbar square (el centre on es concentren gran numero de temples i palaus) aixi com tot el centre antic.

Un temple al llac del centre de Patan

Durbar square de Patan

Per la tarda vaig agafar un bus cap a Chapagaon un petit poble ja fora de la vall cap al sud. Va ser genial sortir una mica de tot el trafec de la ciuta i veure's enmig de camps d'arros, boscos i grans vistes de la vall. Caminant em vaig arribar fins a la vall de Le Le, i tornar amb un minibus que utilizen com a mitja de transport.

La vall de Le Le

Namaste Nepal

2008-08-11T19:48:00.003+05:30

Ja soc a Kathmandu!! la veritat es que ha sigut una mica odisea arribar fins aqui, pero finalment sembla que ja hi soc. Abans de res, primeres impressions: moltissim verd per tots els voltants, suposo que la temporada de pluja es nota. De moment pel poc o res que he pogut veure, es infinitament mes tranquil que la india (sembla mentida pocs cops escoltes el claxon, l'esport prefereit a la india). Potser algo mes occidentalitzats en quan a l'aspecte (les dones no van tant amb sari o la vestimenta local). I un clima menys caluros que a la India(aqui hi te molt a veure l'altura suposo).

Feta l'introduccio, us fare cinc centims del viatge fins aqui. er comensar ahir vaig deixar Mamallapuram, per anar amb el Matt a Chennai on arribava la seva germana y cunyat a passar unes setmanes amb ell. Jo, com tenia el vol aquest mati al mateix Chennai, vaig agafar ja tots els trastos. A l'autobus ja vam tenir la primera historia al intentar agafar el tren a l'aeroport (una especie de rodalies a lo indi) desde l'autobus i finalment hi vam arribar amb autorickshaw. Un cop vam recollir la part de la familia que encara no havia vist aqui, vam tornar de l'aeroport, aquest cop amb el famos tren. Despres de l'ultim chai amb el matt, ens vam separar i vaig tornar de nou el viatge sol. Eren ja les 7 i era fosc i per acabar-ho d'adobar va comensar a ploure. Total que vaig anar amb el trastos cap a un dels GH que sortien a la guia prop de l'estacio de tren per l'endema agafr-lo de nou direccio aeroport.

Despres de caminar forsa vaig arribar a l'esmentat GH... era benbe com la casa de la caritat... era del salvation army, amb lo que podeu imaginarvos que amb un nom aixi no era massa acollidor. Dormitori compartit (sobretot amb els mosquits), bany a fora el pati i nomes un inquili a la meva habitacio... un nordamerica que encara no se que coi hi feia alli, crec que esperava que fos la data del seu bitllet de tornada, pero em va semblar entendre que tenia previst comprar-se una casa a Bombai i un cote als EEUU per portalsel a la india... en fi, tot un personatge... es va alegrar tant de veure un occidental que casi m'abrasa... passat el tramit de menjar algo vaig probar d edormir, peor la veritat es que he fet de tot menys aixo, entre el mosquits, els sorolls, les rates que imaginava pel voltant i la calor que feia... pfff en fi com havia de marxar a les 5 i poc ja m'ha anat be. Despres trajecte fins a l'aeroport i primer avio fins a Delhi.

A delhi he tingut una nova experiencia del que es la india. L'avio ha aterrat a la zona de vols internacionals tot i ser domestic. Llavors ens han portat amb un bus desde peu de pista fins la terminal domestica (havent de recorrer tot el perimetre de la pista...) uns 15 minuts. Al arribar alla pregunta on has de fer el transit i casi corrents cap a fora un altre cop i a dintre un bus. Cami invers del perimetre de la pista amb varis com jo que tenien una conexio internacional. Pero es que les terminals no estan conectades... son com dos aerports independents, nomes comparteixen la pista... Torna a passar tots els controls de seguretat i registra la teva sortida de la India. Pujem a l'avio i nomes entarnos, ens informen que tindrem un petit retard de dos hores!! es veu que l'exercit necessitava la pista per fer unes maniobres(?)... En fi que el que no m'havia passat mai, compartir pista amb l'exercit. Una plei i varis manjars despres em pogut enlairar-nos i una hora i mitja mes tard ja erem a Kathmandu. I res aqui estic instalat al centre de Kathmandu en un habitacio molt petita pero am balco i en una zona molt tranquila. Us segueixo informant.

Retorn al sud...

2008-08-09T20:26:00.008+05:30

Fa temps desde l'ultima entrada... M'havia quedat a Delhi just tornant de Risikesh, a les muntanyes. Doncs desde llavors han passat forsa coses. El pla inicial era anar baixant esglaonadament cap al sud on dema arriba la germana del Matt, pero un imprevist d'ultima hora (el tren va marxar a dos hores abans del que nosaltres creiem que era la seva hora...) ens va fer perdre el tren. La prespectiva de quedar-nos un altre dia a Delhi no ens convencia massa i vam decidir que el trajecte el fariem d'una tirada fins al sud. Aixo deixa les coves d'Ajanta i Ellora per la proxima ocasio, sigui quan sigui.

Aquella mateixa nit agafavem un tren que ens permetia creuar l'India de nord a sud... amb la "friolera" de 32 hores per davant. Dit aixi, en fred espanta, i en calent tambe... pero be al final va ser menys del que hauria pogut ser. Vam poder canviar el bitllet que haviem perdut i ens van tornar la meitat del bitllet (la renfe te aquest servei tambe?) i vam comprar el nou (prop de 8 Euros per creuar tota l'India de N a S). El viatge et dona temps per probar totes les formes posibles de seure i estirar-se a les lliteres, per probar tota la gama de menjars que t'ofereixen durant tot el trajecte, per parlar de tot i mes, per coneixer els companys de compartiment, per mirar el paisatge, per llegir, per dormir i un llarg etcera... La sort que vam tenir es que passavem dos nits durant el trajecte i aixi el viatge es fa mes rapid.

Un cop vam arribar a l'estacio de Chennai (Madras) Central vam esmorzar en un lloc de menjar local (heu probat el picant, salat i greixos de bon mati?) i a buscar el bus urba que ens portes a la parada d'autobusos principals... al cap de 10 minuts vam descobrir que el bus anava en l'altra direccio a la que estavem esperant. 10 minuts mes d'espera i vam poder agafar el bus (molt divertit veure com pujen i baixen de l'autobus en marxa...).

Vam agafar el bus que ens duia a Mamallapuram, un petit poble pescador a uns 80 km de Chennai. L'any passat amb l'edu ja hi vam ser i el matt tambe hi havia estat feia temps, aixi que ens va semblar el lloc perfecte per passar uns dies tranquils al costat del mar.

Vista desdel terrat de la GH, platja i temple

El poble cada dia que passa esta creixent mes i l'estan remodelant mes. Fa uns anys va ser afectat pel famos Tsunami, pero ara ja esta perfectament arreglat i no paren de fer-li reformes. Esta tot el poble en obres i les GH i restaurants no paren d'apareixer per tot arreu. El gran problema que te es que esta infestat de francesos!! si, si jo crec que ni a fransa m'havia trobat amb tants francesos per metre quadrat. Tambe hi hem trobat alguns catalans, pero els francesos deuen ser mes del 80% dels turistes. L'antiga colonia francesa de Pondicherry es 100km al sud, suposo que aixo hi te forsa a veure.

La veritat es que desseguida notes que el sud de la india va a un altre rittme. I encara mes en un petit poble com aquest... La eleccio va ser encertada i hem passat uns dies molt tranquils. Hem estat dormint en una habitacio d'una casa d'una familia a 20m del mar. Hem aprofitat per menjar una mica de peix i alguna que altra gamba, probar les especialitats del sur (merche tenias razon, todo locales, pero buenisimo!). Tambe hem vist el Shore Temple (un temple just a la costa) i els temples escavats dintre de les roques.

Un dels esmentats temples

Ahir vam llogar una bicicleta i ens vam pasar la tarda i el mati d'avui amunt i avall dels pobles dels voltants (el matt s'esta entrenant per la tornada...) que amb les bicis que portavem ha estat tot una fita.

El matt en ple esfors

Dema arriba la germana del Matt a Chennai i jo aprofitare per quedar-me a la ciutat perque el dilluns de bon mati agafare un vol al Kathmandu. La visita al Nepal no estava prevista pero era una possibilitat que poc a poc ha agafat forsa i m'agradaria passar-hi com a minim una setmana. Ja veurem com vaig tenint l'agenda del viatge, erpque al nord de la india encara em falten algunes coses interessants que visitar... Per tant si no passa res la proxima entrada sera desde el Nepal i de nou al N i a la muntanya, tot i que una mica mes alt...

Risikesh

2008-08-03T19:34:00.005+05:30

Us escric desde Delhi, on hem baixat a despedir la Merche que marxa aquesta nit. Fins avui hem estat a Risikesh, una petita poblacio enmig de muntanyes molt verdes que son els precedents de l'inmens Himalaya que hi ha mes al nord. El poble es al volant del riu Ganges que en aquesta etapa del seu recorregut es forsa mes net i baixa amb una forsa impressionant.

Vista_riu_avall

Hi ha un parell de ponts penjats que comuniquen les dos ribes del poble i que son forsa impressionants. Ja ho veureu a les fotos.

Un_dels_ponts

Aqui es on els Beattles van venir a fer un retir espiritual a un Ashram de no se quin guru. Com us podeu imaginar es un poble ple de llocs on apendre Yoga de tot tipus, instruments musicals indis, meditacio, massatges ayurvedics i un munt d'activitats imaginbles pasant pel Rafting (que segur deu ser impressionant quan es temporada).

Han estat dies tranquils de descansar, fer-nos un massatge ayurvedic (forsa be, la veritat) i passejar pels voltants. Es bo de tant en tant passar una mica de fred al vespre quan vens de segons quins climes i poder remullar-se els peus al mitic Ganges sense por de patir alguna infeccio.

La_proba!!!

Tambe hem trobat un restaurant on hem pogut menjar de tot i mes en un ambient molt xulo.

Matt_i_Mertxe

De totes formes dema tornem a agafar el tren i ens espera un viatge de prop de 22 hores en tren fins a Aurangabad. Alla volem visitar unes coves budistes forsa antigues que hi ha(Ajanta i Ellora) pero ja veurem que tenim temps de veure.

Canvi_de_plans:Som_a_Mamallapuram_al_sud,prop_de_Madras...

Pushkar

2008-07-29T20:12:00.004+05:30

Diu la llegenda que, ara no se quin deu dels molts que tenen-prometo posar-hi el nom correcte-, va deixar caure una flor de Lotus al terra i va sortir el llac de Pushkar. Com podeu imaginar-vos es un poble sagrat i per tant, lloc de peregrinacio i veneracio. El llac esta rodejat de Ghats (escales que arriben fins la riba) on la gent ve a purificar-se a les seves aigues.

Es un poble al mig del no res rodejat de petites muntanyes, pero amb un ambient molt relaxat. M'ho he agafat amb forsa calma un parell de dies per descansar i gaudir d'un lloc com aquest. L'altre dia vaig pujar a un temple que hi ha en una de les muntanyes proximes, podeu veure la magnifica vista que hi havia des d'alla...

Vista del temple amb Pushkar i el seu llac sota

De totes formes, despres de la caminada sota el sol que vaig fer-me per arribar-hi, era l'hora de tancar, amb el que no el vaig poder veure per dins. De totes formes queda clar que el millor era el que es podia veure desde fora.

Al mateix vespre vaig anar a veure la posta de sol desdel pont que hi ha en un dels extrems del llac. El pont, com en tots els temple i llocs sagrats, t'has de descalsar.

Posta de sol davant del llac

Al ser un lloc on la gent hi ve a fer un petit descans, hi ha forsa ambient i he conegut forsa gent aqui. Pero com tot lo bo s'acaba i despres d'aquests dies de relax (no masses tampoc...) he agafat un bus fins a Delhi, on m'esperaven el Matt i la Merche. Per la tarda teniem un billet de tren per pujar fins a Risikesh, que diuen que es la capital del yoga y on els beattles van passar-hi un temporada en un Ashram. La parada a Delhi ens ha servit tambe per comensar a preparar la continuacio del viatge i hem comprat algun bitllet.

Ara som a Risikesh, un paratge enmig de muntanys i boscos. Ens ho estem agafant amb calma tambe perque la mertxe pugui disfrutar dels seus ultims dies de viatge, ja que torna el 4. Espero poguer pujar algunes fotos mes en breu de Pushkar i Risikesh.

Udaipur

2008-07-27T17:09:00.006+05:30

Ja he deixat enrrere la calor i l'ambien sec del desert gracies a gairebe 16 hores de bus, aixo si un sleeper bus (=bus amb seients i sobre una especie de lliteres) tot i que no ha estat facil dormir amb el que es movia el catxarro. Durant el cami ha plogut i aqui a Udaipur tambe ho esta fent esporadicament.

Ahir, vaig acabar de veure el llac que hi ha al costat de Jaisalmer, molt evocador, al estar al costat del desert. L'aigua es d'origen natural, pero va ser excavat per poder mantenir-la. Es ple de petits temples al voltant i a l'interior i en epoques menys seques (es posible aixo al desert?) s'hi pot 'navegar' amb unes barquetes, rotllo el parc de la ciutadella.

El llac

El que em va xocar molt va ser els peixos que hi viuen...hi havia un home tirant-los-hi menjar i per un moment em va semblar que hi havia foques al llac... pero al fixar-m'hi millor vaig veure que no, eren els peixos mes lletjos que he vist, grisos, de prop d'un metre de llarg i un pam d'ample, amb un bigoti gran, tots amuntegats uns sobre altres a veure si agafaven alguna cosa per menjar... una visio forsa... no em surt la paraula.

Jutgeu vosaltres mateixos...

Un cop passat el susto em vaig dedicar a passejar pels voltants sentint-me una mica al mig del desert o millor la sabana (hi havia alguns arbres i matorrals). Per la tarda em vaig despedir de la gent del GH, tots joves i molt bona gent i cap al bus.

Vista del fort de Jiasalmer

Despres de la nit dormint el que he pogut, he arribat a Udaipur (devien ser les 5.30) i juntament amb un parell de noies que anavem al mateix bus hem buscat allotjament. He aprofitat per dormir fins una hora raonable (sobre les 10) i despres he comensat la visita a la ciutat.

Es nota que aquesta si es una ciutat forsa turistica, ja que es ple de hotels i alguns de moltissim nivell. Aqui s'hi va rodar alguna escena de Octopussy de James Bond en el un palau que hi ha al mig del llac (be ara de llac en queda poc, a penes un fangar) que devia ser molt evocador als seus temps. Ara esta reconvertit en un hotel de luxe.

El que queda de llac aquest any...

He visitat el palau del mahara de Mewar (la regio, la capital del cual es Udaipur) i nomes dir-vos que es el mes gran dels que hi ha al Radhjastan. Segons explica la llegenda, la familia reial son els representats a la terra del deu Sol. L'etorn es forsa maco i dema intentare apropar-me a un parc que hi ha un parell de km al nord i sortir una mica de tants palaus i ciutats.

Palau d'Udaipur

La seguent parada, cami de Delhi a trobar el Matt i la Merche sera Pushkar. Pero aixo ja sera diamarts crec.

Per tranquilitzar, tot i que es logic si estic escribint aixo, es que l'atentat que hi ha hagut a Ahmedabad, una ciutat a uns 300 km al sud d'aqui no m'ha afectat mes que a vosaltres pel moment. Apa, seguim en contacte.

Jaisalmer

2008-07-25T17:29:00.001+05:30

Jaisalmer, al mig del desert del Thar i la ultima ciutat important de la india en aquesta part de la frontera amb Paquistan. Aqui la calor es mes severa i del migdia a ben entrada la tarda millor estar resguardat. Aquesta ha estat una ciutat molt important durant els anys en que la ruta de la seda i les especies estaven a ple rendiment, pero despres va perdre molta de la seva importancia estrategica. Es una ciutat al mig del no res amb un fort enmurallat on hi viu una quarta part de la seva poblacio total. Hi ha tambe una base militar a les afores ja que es a nomes uns 100 km de la frontera amb pakistan.

La primera trobada amb el desert que vaig tenir, va ser al despertar-me al tren amb algo semblant a sorra a la boca... al despertarme vaig veure que estava tot cobert d'una fina capa de sorra, consecuencia del vagons sense vidres. Aixo seguit dún eixam de conductor de rickshaw intentant-te convencer que anessis als seus GH...es nota la temporada baixa.
Un cop instalat, no sense abans haver-me de passejar mitja hora descals (merda de sandalies...), vaig poder descansar una bona estona i per la tarda vaig poder gaudir de la ciutat i el fort.
Es un plaer passejarse pels carrerons de dintre el fort aixi com visitar el palau del mahara i les havelis que hi ha. Es nota que el Radhjastan ha estat terra de disputes perque tot gira al voltant dels raj (reis) i els seus enfrontaments. Nomes al Radhjastan hi havia 52 reis diferents...amb les consecuents disputes.

Vista desdel palau

Un dels grans problemes que tenen ara és que la ciutat s'esta enfonsant. El fort no va ser dissenyat per suportar la quantitat d'aigua que s'utilitza ara, especialment amb el turisme, i les instal.lacions arcaiques no poden drenar tota l'aigua. La ciutat es construida amb un pedra de sorra i per tant no especialment resistent a l'aigua. En consecuencia, part de les cases i muralla estan cedint.

Vista de la ciutat desde el fort

Aqui una opcio bastant comuna es fer un safari al desert del Thar i anar a passar alguna de les nits sota les estrelles al desert. Pero al final no crec que ho faci. Estic vivint les primeres consecuencies del menjar indi i avui he estat gairebe tot el dia intentant recuperarme, pero sembla que la cosa millora. De totes formes ja he decidit que dema toca tornar-se a moure fins la seguent parada del viatge, ja que en les condicions que estic, lo del desert, el que em venia de gust fer aqui no ho podre fer i aixi aprofito per arribarme fins Udaipur i el seu llac. M'espera un viatge de prop de 16 hores fins a Udaipur amb autobus, pero espero poder aprofitar per dormir.

Segueixo sense pujar cap foto, pero prometo fer-ho tan bon punt pugui. Ja es comensa a notar la presencia de molts turistes i bastants d'ells catalans. Suposo que la cosa anira increxendo a mida que arribi l'agost tot i que aquesta es una de les zones mes visitades aixi que es normal.
Ens veiem a Udaipur...

Delhi - Jodhpur

2008-07-23T14:50:00.001+05:30

Primer post, ho se una mica tard, pero crec que a temps encara, sino despres se'm girara massa feina per recopilar tot el viscut...
L'anima del blogg es tenir simplement una forma oberta a tots els que ho vulguin per mantindre's al informats del meu viatge (si consegueixo jo mateix portar-lo al dia...).
Fetes les presentacions, passem al tema que ens ocupa.

Soc a Jodhpur, la "ciutat blava". He arribat aquest mati procedent de Jaipur, la "ciutat rosa". Si, se que sona una mica al parxis pero es tracta del nom que li donen pel color majoritari que tenen les cases a cada lloc. Abans de Japiur vaig venir de Delhi on vaig comensar el viatge. Per tant fare un flashback i ens situarem al passat 18 de Juliol.

Divendres pel mati va comensar aquest periple per terres indies desde Barcelona. Vol desti Zurich per fer un canvi d'avio i agafar el seguent Zurich-Delhi. El viatge va anar forsa be i va ser menys pesat del que esperava. Al segon vol ja vaig tenir la primera trobada amb la india i vaig coneixer el Soumya (ni idea de com pronunciar-ho), un noi de Calcuta que havia anat de vista a Zurich (?), a veure si el meli m'ho sap explicar. Total que encara no ens haviem enlairat que ja estava preguntat-me com em deia a que em dedicava, quants germans tenia, etc. (costum totalment extes en aquestes terres). Per no fer-ho tardar mes aqui, vam intercanviar mails i potser si visito Calcuta li escric.

Total que a l'aeroport m'esperaven la Merche i el germa del Matt i l'Audrie la seva dona. Va ser una gran ajuda que em vinguessin a rebre i veure cares conegudes. No les tenia totes en que pogues trobar el Guest House (GH) al que m'havien dit que eren. Despres d'un variat viatge amb bus + Autorickshaw vam arribar a l'habitacio on esperava el Matt... malalt!! per primer cop en tot el seu viatge!! De totes formes pels que el recordeu, la pinta no havia canviat massa... segueix prim i blanc com sempre tot i que una mica moreno paleta.

Dissabte vam passejar-nos per Delhi despres de fer-me amb el bitllet cap a Jaipur pel dia seguent. Ells marxaven per la nit aixi que va ser una trobada vista i no vista. Llastima que no vam conseguir trobar el Delhi Golf club... i no va ser per no intentar-ho. Total que per la nit ens vam separar i de nou cap a la Tibetan Refugee colony, on era el GH, pero ja sol. Mala nit, pero superada el dia seguent, i primera experiencia amb el tren de la india del viatge. Forsa be, un 2A (llitera de 2 amb aire acondicionat, tot un luxe) de 6 hores, tranquil per comensar. A la tarda arribava a Jaipur i despres d'una petita passejada vaig trobar rapid GH. Lluita constant amb els rickshaws, un continu durant el viatge. Un cop instalat vaig poder-me relaxar i em vaig regalar un sopar occidental (tot i la bona experiencia de Delhi amb el Chicken Tandoori i els noodles Tibetans).

Dilluns em vaig despertar tard i vaig comensar la vista per la ciutat rosa. Passeig pels basars plens de mil i una coses imaginables i primera visita a un palau d'un Maraha, el de Jaipur.

Palau dels vents

Visita tambe del palau dels vents (palau construit per que les dones del Maraha puguessin veure l'exterior sense ser vistes) i intent d'arribar al fort de Nahargarth amb perdua pel cami i sorpresa amb la troballa del temple del sol (prometo pujar fotos de tant espectaculars llocs un cop pugui trobar un ciber on pugui).

Aqui teniu el temple del sol (l'esvastica es el simol hindu del sol)

Vista des del temple

La resta de la tarda la vaig passar xerrant amb uns de madrid que eren a la mateixa GH. Es notava que feia temps que no parlava llarg i estes, perque ens vam passar gairebe 4 hores xerrant...

Dia seguent visita al palau d'Amber, amb periple amb mini bus de servei regular per 5 Rupies el trajecte (menys de 10 centims d'e), tota una aventura. Impressionant tant el palau com el fort que hi havia sobre el turo, Jaigargh. Altre cop unes vistes increibles. De totes formes el dia va passar factura i em vaig cremar coll i brasos. De tornada vaig poder saborejar un Lassi increible (especie de yougurt liguid) i a fer temps pel tren que sortia a mitja nit. Per sort vaig trobarme els de madrid i em vaig poder dutxar abans d'agafar el tren, perque no se quan podre tornar-ho a fer.

Fort d'Amber

Jo al fort de Jaigargh passant calor

I amb tot, arribem al dia d'avui, despres d'un viatge de 7 hores (eren 5'5 previstes) forsa menys relaxat (Sleeper Class - llitera de tres sense AC) amb una motxila als peus i l'atre al cap. Total que porto desde les 7 vagarejant per la ciutat esperant el seguent tren cap a Jaisalmer que surt aquesta nit. Entre mig esmorzar revitalitzant amb una esplendida vista del fort a un roof-top restaurant, visita al Fort (Meherangarth) y visita al Jaswant Thada (especie de monument funerari).

La visita al fort ha estat impressionant.

Vista de la ciutat blava desde el fort

La historia d'aquestes terres, amb les seves lluites entre ciutats, entre religions i dinasties es impressionant. El fort en questio mai va ser pres per la forsa al llarg de tota la historia tot i ser constantment assatjat per diferents exercits. Impressiona veure tambe com vivien els Marahas i la seva cort i notar la historia que despren cada pedra del fort. La veritat es que la historia d'aquestes terres es molt mes epica que qualsevol de les histories de la nostra edat mitjana. Increible tambe veure com se les ingeniaven per acumular i distribuir l'escasa aigua que hi ha i les llegendes que hi ha darrere de cada raco.

L'imponent Meherangarth

I ja n'hi ha prou per avui (es nota que estic fent temps a veure si baixa un amica el sol i puc sortir a passejar una mica...).

to be continued...