Ladakh

Ladakh es la regio oriental de l'estat de Jammu&Kashmir, tocant la frontera Chinesa al tibet per l'oest i al nord amb Pakistan. Es un territori que te poc a veure amb el reste de la India i ofereix uns dels paisatges mes increibles que he vist fins ara. Es una regio muntanyosa la major part de la cual esta situada per sobre els 3000 metres d'altitud. No nomes el paisatge es diferent sino que la gent que hi viu tambe son forsa diferents de la resta de la India. Provenen principalment dels Mongols i tenen forsa similituds amb tibetans i nepalesos. La major part de la poblacio es Budista, pero hi ha tambe forta presencia islamica provenent del vei Caxmir.

Degut a l'altura en que es troba i la dificultat de l'acces, la poblacio durant l'estiu ha d'enmagatzemar tot el que necessitara durant l'hivern per sobreviure. La carrtera a Manali esta tancada entre mitjans d'octubre fins a Juny i nomes es pot accedir amb avio o per la carretera de Srinagar (Caxmir). La poblacio tambe rep elements basics de l'exercit, que te una forta presencia a tota la provincia i que durant tot l'any es proveeix mitjansant els avions. Tot plegat fa que Ladakh tingui una cultura i un gent amb un caracter molt diferent al que he conegut fins ara a l'India.

La ciutat de Leh es troba en un extrem de la vall de l'Indus i esta presidit per l'antic palau reial, que recorda una mica al palau de Lhasa. Sobre el palau hi ha un antic fort on tambe hi ha un temple budista. Al llarg de Leh tambe hi ha tot un seguit d'estupes que envolten la ciutat aixi com tot un seguit de bases militars. Tambe hi ha un munt d'agencies de esports d'aventura (gairebe 300 durant la temporada!!) que oferixen totes i cada una de les opcions imaginables, principalment trekkings, ratfing i excursions amb BTT. Tot plegat fa que la ciutat tingui un aire forsa curios.


Tornant al viatge, despres del inacabable viatge desde Manali vam passar el primer dia aclimatant-nos a l'altura, es a dir vagarejant pel poble. La veritat es que no he sofert massa el mal d'altura, pero si que els primers dies tenies algun mal de cap i dificultat al respirar quan intentaves fer algun sobresfors. El seguent dia vam visitar el Palau i el temple de dalt i per la tarda vam poder assistir a un partit de polo... Resulta que la primera quinzena de Setembre es el festival de Ladakh on es fa una mostra de totes les cultures que pots trobar-te a la regio. Hi ha partits de polo, dances tradicionals, competicio de tir amb arc, etc. Va ser forsa divertit veure jugar al polo en un entorn tant especial on tant els gossos, com el public formen part del joc quan la pilota es dirigeix en aquella direccio. A mig partit va entrar un tot terreny al mig del descampat que fa de camp, es va aturar el joc i va apareixer el governador de l'estat de Jammu & Kashmir que feia tard... en fi molt indi tot plegat.

El tres seguents dies vaig estar de trekking entre Spituk i Stock, dos pobles de la vall, amb un guia que m'ha explicat forsa coses del lloc. Va ser forsa interessant ja que vam dormir en cases particulars i els paissatges son simplement espectaculars. Vaig poder veure com cultivaven tota mena de vegetals en la poca epoca de l'any que poden i els diferents animals que tenen (principalment vaques, yaks, mules i ases) per ajudar al camp. El primer i segon dia van ser forsa suaus, pero el tercer va ser el mes dur ja que vam pujar un port de 4900m. I despres baixar-lo que no va ser facil tampoc. A dalt es va notar l'alsada ja que feia forsa fred. Les imatges donen una millor idea.

El seguent dia vam anar a visitar el poble de Thiksey, basicament un monasteri budista amb totes les cases dels aspirants a monjos. Com cada poble, esta a sota un petit turo, a dalt del qual hi ha el monasteri. Hi havia un munt de nens tots amb les tipiques tuniques morades dels monjos budistes i vam veure com feien petites estatues amb mantega. La veritat es que tots aquest llocs desprenen un aire de solemnitat forsa gran i les vistes desde dalt feien valer la pena la pujada. Aqui vam coincidir amb un reporter indi que estava de vacances i ens haviem trobat al palau de Leh feia uns dies. Resulta que es periodista esportiu que cobreix el cricket (mes popular aqui que el futbol a espanya). Despres de tornada vam visitar tambe Shey que va ser capital del regne de Ladakh fa temps. I per acabar la jornada vam tornar fins a Leh fent autostop (vam acabar sobre d'un camio que transportava bombones de gas).
Per la nit vam fer el sopar de despedida de les que han sigut companyes de viatge durant uns dies i tambe vam trobar-nos amb un catala que havia conegut uns dies abans al mateix restaurant. Durant el sopar tambe ens vam tornar a trobar el periodista i vam acabar fent una cervesa i parlant sobre el Mahabarata... inimaginable acabar un dissabte per la nit a barcelona parlant de la biblia. Ja nomes quedava agafar l'avio el mati seguent cap a Delhi que va acabar de donar-me una bona vista de les muntanyes de la zona, pero que li treu tota la epica a la ruta d'acces a Leh.
La veritat es que a Leh donen ganes de quedar-s'hi un bon temps, ja que hi ha un munt de valls adjacents cada una amb els seus pobles, paissatges i costums.

Reaching Leh...

Impressionant... es la unica paraula que se'm acut per descriure el viatge entre Manali i Leh, i es queda curta...
El viatge va comensar tard, be sobre les 2h de la matinada i clar sense dormir. Minibus direccio Leh, uns 460 km per davant, unes 18h i alguns dels ports de muntanya habilitats per cotxes mes alts del mon. Un cop recollida tota la gent que feia el mateix recorregut vam sortir de Manali a plena nit. Primers intents de dormir i suposo que amb cert exit perque no recordo massa d'aquesta part del viatge. El que si m'ha quedat clar es que si mai has de fer un viatge d'aquests no deixis que et possin als ultims seients del Minibus, directament sobre la suspensio del darrera, perque acabaras creient que ets al Dragon Khan i la teva esquena acabara desfeta.
El primer port d'uns 4800m el vam passar de nit i no recordo massa mes que alguna part de la baixada, on ja es comensava a perfilar el paissatge que ens acompanyaria al llarg de la travessia.
Primera parada, ens prenen nota del Passaport i prenem el primer Chai. Forsa fred, el paissatge ja increible, valls enormes sense gairebe senyal de presencia humana, mes que la carretera.

Carnisseria improvitzada

Seguim el viatge i un seguit de valls es van succeint, on cada una ens brinda un paissatge mes surrealista, a costat i costat es succeeixen muntanyes de tots els colors imaginables, la vegetacio es casi desconeguda i a vegades dona la sensacio d'estar en un altre planeta. El bus porta dos conductors i cada 4 hores es van turnant. La carretera hi ha moments en que no es mes que un cami de pedres que va esclant les muntanyes. Passem per petits campaments que serveixen d'avituallament a la multitud de camions que recorren la carretera. Parem varis cops a pendre nota dels passaports i estirar unamica les cames. Tambe ens creuem amb diferents bases militars, molt habituals en aquestes terres proximes a les fronteres. Pero millor que les paraules son les fotos...

Diverses fotos del paissatge i la seva evolucio

Un cop passat el port de Lachulung La de 5060m baixem a un altipla que sembla no tenir fi... tot es terra , la carretera desapareix en una multitud de roderes on cada una segueix el seu desti. Inmens... y a mes de 4500 metres d'alsada!

L'altiplà

Ja cap al tard afrontem la pujada del definitu port Tanglang La de 5300m d'alsada, el terecer apte per vehicles mes alt del mon (el primer, es a uns 20 km de Leh en direccio a la vall del Nubra). A mesura que ens acostem al port es va tapant el cel (be de fet som nosaltres que ens possem dintre els nuvols) i comensa a ploure aigua neu. Veiem baixar un grup d'uns quinze ciclistes... ha de ser increible.

Baixada amb bici...

Quan arribem al cim els nuvols amb prou feines ens deixen veure els cartells i degut al temps no parem. El famos port, cobert pels nuvols

Ara queda la baixada i fins a Upshi, ja a la vall de l'Indu, la mateixa que Leh. L'ultim tram del viatge el fem practicament de nit i arribem sobre les 21:30 a Leh. Nomes queda buscar allotjament menjar alguna cosa i poder descansar una mica...

Dharamsala & Manali

Escric ja desde Manali, cami de Leh.

He passat un parell de dies a Dharamsala, la seu del govern del Tibet a l'exili i on el Dalai Lama te la seva residencia. Es un petit poble entre muntanyes, tot molt idilic. El temps no ha acompanyat gaire, pero aqui es veu que es normal la pluja. El viatge dede Amritsar va ser forsa tranquil, en tren fins a Pathankot i despres bus fins a Dharmasala. Despres un petit jeep per arribar fins a McLoed Ganj, que es realment on esta tot el tinglado.

Alla tot gira al voltant dels refugiats tibetans. Hi ha un museu del genocidi al que estan sotmesos desde la invasio al 1949 i hi ha un munt de serveis muntats pels refugiats que segueixen arribant sense para del Tibet. Tambe han construit alguns gompes on hi ha estudiants per convertir-se en monjos budistes, algun temple amb algunes de les poques reliquies que han pogut recuperar del tibet i evidentment el govern. Hi ha un munt de gent que ve aqui a colaborar activament amb els refugiats i ajudar a que puguin portar una vida mes digna.

Temple budista a McLeod Ganj

Ha estat interessant coneixer de primera ma tot el problema que viu aquesta gent. Evidentment hi ha un munt de pancartes en contra de les olimpiades, recordant els refugiats desapareguts, etc. Realment costa de creure que estigui passant tot aixo, aqui al costat.

Alguns dels multiples cartells reivindicatius

Els voltants son tambe molt guapos, amb petits monasteris, pobles, i algun llac. De cami a Dharamsala vaig coneixer a un marroqui que esta viatjant unes setmanes per aqui i una xinesa que esta viatjant durant un any. Vam buscar habitacio junts i hem estat aquests dies junts.

Els tres al costat del llac

Vistes de McLoed Ganj

Un dels dies vam estar visitant el temple principal i va coincidir que acabava la pregaria del mati i un munt de gent va sortir del temple, es van reunir als voltants i en un tres i no res s'havia organitzat un dinar als voltants del temple amb menjar que preparen voluntaris i es distribueix gratuitament pels refugiats i persones que vulguin. Deseguida ens van portar un plat i ens van unir al menjar.
Tambe vam ser testimonis de les sessions que tenen els estudiants de discussio. Es possen en parelles, un sentat i l'altre de peu i es van reptant amb questions religioses. Es forsa divertit de veure. El "mestre" va passejant-se i anotant com van evolucionant.

La seguent parada Manali, unes 11 hores de bus que van ser forsa pesades ja que era un bus de l'estat i per tant estava ple del tot. Va ser una llarga nit (nomes cal que imagineu que durant tota la nit i va haver-hio gent de peu) . Vam arribar a les 4h de la matinada i a buscar GH. Per sort va ser bastant facil i vam poder trobar-ne un molt guapo a old Manali, l'antic poble de Manali forsa tranquil.
Manali es un altre poble enmig de muntanyes pero en una vall mes oberta. La ciutat esta ocupada per israelians... es increible crec que n'hi ha mes que indis.
La primera nit vam anar a unes aigues termals que hi ha al Vagshish un poble a uns 3 km de Manali. Una experiencia forsa divertida (com una petita piscina al costat d'un temple) i molt relaxant despres del viatge es va agrair forsa.
La nit seguent ja direccio Leh, amb un viatge d'unes 18 hores amb un minibus pujant alguns dels ports de muntanya per a vehicles a motor mes alts del mon (uns 5300m) . La sortida planejada per les 2h de la matinada ja veurem l'arribada... ja us explico.

Long way to Amritsar

Ja a Amritsar... semblava que no arribaria mai, pero al final he arribat!

El que a l'ultim post havia descrit com una anectdota (tornar a la india) ha resultat ser mes llarg del que a priori podia pensar. Vaig sortir de Pokhara el divendres a les 5h del mati, amb destinacio Nepalganj, una ciutat fronterera al centre del Nepal. La brometa va durar unes 13h a unamitja de 30 km/h, mentres ens passejavem pel Terai central i evitavem els talls causats pels edsprendiments degut a les plujes. Va ser un interessant viatge al ritme de les cansons de moda al Nepal (no entenc com son capaces de produir els sons tan agunts les cantants nepaleses) o si mes no les prefereides dels de l'autobus. Aqui cada autobus porta el seu propi "equip", amb un conductor y normalment un parell de nois que fan alhora de revisors i de cantadors del desti en cada lloc que paren (Neeepalganj, Neeeepalganj, Neeeepalganj!!!). Fins i tot vaig ser testimoni d'una baralla entre un dels nois del nostre bus i un de la competencia per un passatger (relament el tema del petroli, s'esta convertint en un problema serios, el preu del bitllet casi s'ha doblat). Una altra cosa curiosa que he vist aquest dies pel Nepal es la presencia e varis jeeps de la ONU, amb el caracteristic color blanc i blau i l'escrit Human Rights. Crec que el ters de l'entrada de diners del Nepal prove d'ajudes de la ONU, suposo que deu ser per aixo...

Vista del Terai desde el bus

Els cultius d'arros al Terai

Tornant al viatge, vaig coneixer un holades (l'unic occidental que anava en el mateix trajecte) que anava a fer un trekking per les zones altes de l'extrem orient del Nepal. Es una zona forsa remota i es portava el menjar per subsistir unes 3 setmanes. Al arribar a Nepalganj ja eren benbe les 6-7 de la tarda i es va fer fosc aviat. Amb el Roger vam buscar l'estacio d'autobusos, per saber ocm moure'ns el dia seguent. Vam buscar un GH al costat de l'estacio i fins l'endem a les 5 no podriem sortir de nou.

L'endema al mati cada un va trobar el seu bus (ell no tenia clar que en pogues trobar un cap aquella zona) i a les 7 ja era de nou a la carretera. De nou musica nepalesa, i les grans planes del Terai. Va ser bonic de veure, unes extensions enormes planes i les muntanyes al fons. Es ple de parcs naturals i cada dos per tres has de parar per passar controls de carretera a les entrades desl parcs. Tambe va ser curios veure campaments dels Maoistes (ara al govern a les urnes, pero fins ara guerrilla que lluitava contra el govern) amb forsa parafernalia post-sovietica.

Vista desde l'interior del bus

Al final cap a les 14h vam arribar a Mehandranagar (el pas mes occidental entre la India i Nepal). Primer passar el pas dels militars Nepalesos i cap a l'oficina d'inmigracio Nepalesa, sellat del Visat i cap a terra de ningu. Es un pas fronterer trasat per un riu. Va ser tota una experiencia veure la gent travessant el km i pico enrte ambdos costats portant totes les coses imaginables i mes. Tot tipus de vehicles, etc. Segguent parada l'oficina d'inmigracio India, que al arribar em van dir que el Officer estava dinant i per tant m'havia d'esperar (mes encara... pfff, el cansament ja comensava a pesar). finalment en 10 minuts va estar fet, de nou segellat el visat indi i cap a la india. Increible creuar la pressa que hi ha al riu en questio... i tota la procesor de gent amunt i avall...La veritat es que en aquells moments em vaig alegrar molt d'haver decidit anar fins aquest pas fronterer, tot i el cansament que portava. Ja nomes em quedava arribar a Banbasa, la primera ciutat de la india a uns 5 km, cosa que vaig fer amb un carro de caballs... (coses que nomes es poden veure en certs llocs... ja no sabia si anava o tornava).

Carregaments de gra a la frontera

Travessant la presa del riu que separa els dos paisos

Primer objectiu conseguit... ara nomes feia falta veure com moure's fins a Amritsar o en el seu defecte a algun lloc intermig. Al arribar a Banbasa va resultar que hi havia un bus fins a Ludhiana, a uns 140 km de Amritsar, on podria fer canvi de bus. Ja ho tenia.. nomes calia esperar a les 19 i al bus... el problema es que el bus era... be un bus estatal de la india. En fi que va ser un infern de viatge... els seients ben durs, el bus a tope, les carreteres fotudes per les plujes, els nenes plorant... en fi que tot el meu cos es va ressentir el dia seguent, sobretot degut al poc que vaig dormir. Un cop a Ludhiana, ja nomes calia trobar el bus per Amritsar, cosa mes lleugera sobretot despres de menjar un bon lassi a mig mati. Un cop a Amritsar busca allotjament i dutxar-me per fi!! no us podeu imaginar la pinta que feia...
Ja per la tarda vaig anar a visitar per primer cop el recinte del temple pero el temple l'he deixat per aquest mati. Es impressionant l'ambient solemne que es respira. Aqui tothom es benvingut, la religio aboga per la igualtat de tots. Nomes cal descalsar-se, rentar-se les peus i cobrirse el cap. Es pot menjar, hi ha una oficina de reserves de tren, es pot dormir, es un gran centre preparat pels pelegrins que venen a veure el temple. De fet estic acabant d'escriure l'entrada directament al recinte del temple on tambe hi ha un lloc per conectar-se a internet.
La visita al temple propiamant dit es forsa impressionant, ja que constantment hi ha gent recitant les escriptures sagrades i sonen en tot el recinte.

Diferents fotos del recinte del temple dorat i del mateix temple de nit i dia

Ve a veure is puc pujar algunes fotos en breu del viatge i del temple d'Amritsar.
Despres el pla es seguir cap a Dharamsala, Manali i pujar fins a Leh, pero ja veurem com queda al final.

Leaving Pokhara

Ja apurant les ultimes hores a Pokhara i tambe al Nepal. Han estat uns dies intensos on he conegut forsa gent, he fet una mica d'esport i m'he comensat a preparar per la tornada a la India. El dimecres vaig pujar a Sarangkot, un poble que hi ha a una muntanya sobre el llac, i que et dona unes vistes increibles del llac, la ciutat i, quan no hi ha nuvols, de l'Himalaya. Va ser un viatge una mica mogut, ja que no s'em va ocorrer res mes que llogar una bici i pujar-hi... si arribo a saber com era la carretera evidentment no se'm acut, i menys amb les bicis xineses que lloguen aqui. Va ser tota una experiencia, sota el sol, amb unes rampes que amb prou feines pujaven les motos, la cadena saltant cada dos per tres, l'esmorzar que encara el duia a mig cami de l'estomac... Aixo si un cop a dalt la vista s'ho valia (nomes faltaria). Increibles les vistes que hi ha dalt. llastima una vegada mes que els nuvols s'estanquen a on comencen les muntanyes mes altes impedint veure-les, pero bueno un ha de fer servir la imaginacio.

Les vistes del llac i la ciutat de Pokhara a l'esquerra

On hi ha els nuvols hi hauria d'haver els pics de l'Himalaya...

Els omnipresents bufals

Una vista baixant

La baixada va ser una mica moguda tambe ja que vaig voler seguir a un parell d'anglesos que anaven amb tot el kit excursionista i semblaven que sabien on anaven. I si que ho sabien, baixaven al llac per l'altre costat... pero jo havia deixat la bici al mateix cami una mica mes avall... quan em vaig adonar que no es trobaven els dos camins... vaig haver de tornar a pujar per anar pel cami correcte. I just quan pujava es va cobrir tota la muntanya amb els nuvols... impressionant. Per sort es va fer curta la pujadeta, tot i que vaig acabar mort. Quan per fi vaig poder recuperar la bici i comensar a baixar, vaig veure que no podria ni baixar la carretera, ja que la bici entre altres coses tampoc tenia uns frens massa fiables i les pendents eren brutals (vaig acabar amb un mal a les mans d'apretar el fre...pero ni aixi). Per fi vaig poder arribar a Pokhara i vig aprofitar per apuntar-me a fer rafting pel dia seguent. Vaig sopar amb una parella d'israelians que havia conegut al mati un bon steak (tots feia dies que no menjavem una bona carn).

I avui he estat fent rafting. La veritat es que ha estat genial, feia temps des de l'ultim cop i fer-ho amb aquests paisatges es tot un plaer. Una de les coses bones de ser a la epoca de plujes e sque els rius baixen amb un munt d'aigua i es perfecte per fer rafting (riu-te'n dels rius del pirineu... aqui si que porten aigua). El riu en questio es el Tirusuli, que mes avall entra a la india i desenvoca al Ganges. L'experiencia bonissima pero m'he quedat amb ganes de fer una ruta mes llarga (aqui se'n pot fer de fins a 12 dies). Els rapids son enormes tot i que hi ha hagur forsa moments de tranquilitat on ens hem pogut banyar i fins i tot hem parat a sota un salt d'aigua.

Encara que no ho sembli hi baixa moltissima aigua...

Ja un cop acabat el rafting

La veritat es que marxo amb molt bon regust del Nepal i amb ganes de veure que m'espera al nord de la India.

De Bakthapur a Pokhara

Ja he deixat la vall de Kathmandu, per arribar-me una mica mes al nordoest a Pokhara. Abans de deixar Kathmandu pero, vaig estar el diumenge a Bakthapur, una de les tres grans ciutats de la vall de Kathmandu (Kathmandu, Patan y Bakthapur). Aqui es guien per un calendari lunar i el diumenge, per ser el dia despres de la lluna plena del mes celebraven un festival per honrar la memoria dels difunts. La historia gira al voltant de les vaques, ja que creuen que son les que els guien al mes enlla i per aixo fan una desfilada pels carrers de la ciutat vella on alguns nens es difracen de vaques. Tambe seguint la processio fan una especie de ball de bastons que em va recordar molt al que fem alla (ho podreu veure a les fotos).

El citat ball de bastons

La veritat es que va ser genial coincidir aquell dia per visitar la ciutat, ja que es concetrava un munt de gent per tots els carrers. Va ser una forma diferent i agradable de coneixer el centre historic de Bakthapur, on no hi circulen vehicles de motor.

Diferents moments de la celebracio

Ja dilluns em vaig aixecar d'hora per agafar el bus que m'havia de portar fins a Pokhara a uns 200 i pico km de Kathmandu. En total unes 6 hores de viatge entre ports de muntanyes amb unes baixades i pujades molt pronunciades, vall de rius i restaurants de carretera. Al llarg de la carretera hi havia varis desprendiments causats per les plujes d'aquesta epoca.

Al final a primera hora de la tarda erem a Pokhara. Pokhara esta situada al costat del llac Phewa i com us podeu imaginar les vistes son precioses.

Vista del llac Pewa

Llastima de nou que som a l'epoca de la pluja perque la vista ha de ser genial quan pots veure les muntanyes de l'Himalaya. En particular Pokhara es la porta de varies rutes de trekking pels voltants de l'Himalaya y especialment les que porten a l'Annapurna i fins al seu camp base. Crec que al final em quedare sense poder veure el pic de l'Annapurna ja que avui porta tot el dia plovent intermitentment. Intentare aixecar-me d'hora dema al mati i probar de veure si esta mes clar.

La ciutat de Pokhara (la segona del Nepal) te una part, que es com un resort turistic al mig de la muntanya, una especie de Lloret de mar a l'himalaya. Hi ha un munt d'activitats a fer: rafting, parapent, trekking, bici,etc i com sempre un munt de botigues que et venen de tot i mes. Els hotels tambe apareixen per tot arreu. De totes formes es nota que es temporada baixa de trekkings perque no esta gaire ple. Normalment, la millor epoca pels trekkings es a partir de setembre/octubre quan el monzo ja ha passat i l'hivern encara no ha arribat.