Jaisalmer

Jaisalmer, al mig del desert del Thar i la ultima ciutat important de la india en aquesta part de la frontera amb Paquistan. Aqui la calor es mes severa i del migdia a ben entrada la tarda millor estar resguardat. Aquesta ha estat una ciutat molt important durant els anys en que la ruta de la seda i les especies estaven a ple rendiment, pero despres va perdre molta de la seva importancia estrategica. Es una ciutat al mig del no res amb un fort enmurallat on hi viu una quarta part de la seva poblacio total. Hi ha tambe una base militar a les afores ja que es a nomes uns 100 km de la frontera amb pakistan.

La primera trobada amb el desert que vaig tenir, va ser al despertar-me al tren amb algo semblant a sorra a la boca... al despertarme vaig veure que estava tot cobert d'una fina capa de sorra, consecuencia del vagons sense vidres. Aixo seguit dún eixam de conductor de rickshaw intentant-te convencer que anessis als seus GH...es nota la temporada baixa.
Un cop instalat, no sense abans haver-me de passejar mitja hora descals (merda de sandalies...), vaig poder descansar una bona estona i per la tarda vaig poder gaudir de la ciutat i el fort.
Es un plaer passejarse pels carrerons de dintre el fort aixi com visitar el palau del mahara i les havelis que hi ha. Es nota que el Radhjastan ha estat terra de disputes perque tot gira al voltant dels raj (reis) i els seus enfrontaments. Nomes al Radhjastan hi havia 52 reis diferents...amb les consecuents disputes.

Vista desdel palau

Un dels grans problemes que tenen ara és que la ciutat s'esta enfonsant. El fort no va ser dissenyat per suportar la quantitat d'aigua que s'utilitza ara, especialment amb el turisme, i les instal.lacions arcaiques no poden drenar tota l'aigua. La ciutat es construida amb un pedra de sorra i per tant no especialment resistent a l'aigua. En consecuencia, part de les cases i muralla estan cedint.

Vista de la ciutat desde el fort

Aqui una opcio bastant comuna es fer un safari al desert del Thar i anar a passar alguna de les nits sota les estrelles al desert. Pero al final no crec que ho faci. Estic vivint les primeres consecuencies del menjar indi i avui he estat gairebe tot el dia intentant recuperarme, pero sembla que la cosa millora. De totes formes ja he decidit que dema toca tornar-se a moure fins la seguent parada del viatge, ja que en les condicions que estic, lo del desert, el que em venia de gust fer aqui no ho podre fer i aixi aprofito per arribarme fins Udaipur i el seu llac. M'espera un viatge de prop de 16 hores fins a Udaipur amb autobus, pero espero poder aprofitar per dormir.

Segueixo sense pujar cap foto, pero prometo fer-ho tan bon punt pugui. Ja es comensa a notar la presencia de molts turistes i bastants d'ells catalans. Suposo que la cosa anira increxendo a mida que arribi l'agost tot i que aquesta es una de les zones mes visitades aixi que es normal.
Ens veiem a Udaipur...