Ladakh

Ladakh es la regio oriental de l'estat de Jammu&Kashmir, tocant la frontera Chinesa al tibet per l'oest i al nord amb Pakistan. Es un territori que te poc a veure amb el reste de la India i ofereix uns dels paisatges mes increibles que he vist fins ara. Es una regio muntanyosa la major part de la cual esta situada per sobre els 3000 metres d'altitud. No nomes el paisatge es diferent sino que la gent que hi viu tambe son forsa diferents de la resta de la India. Provenen principalment dels Mongols i tenen forsa similituds amb tibetans i nepalesos. La major part de la poblacio es Budista, pero hi ha tambe forta presencia islamica provenent del vei Caxmir.

Degut a l'altura en que es troba i la dificultat de l'acces, la poblacio durant l'estiu ha d'enmagatzemar tot el que necessitara durant l'hivern per sobreviure. La carrtera a Manali esta tancada entre mitjans d'octubre fins a Juny i nomes es pot accedir amb avio o per la carretera de Srinagar (Caxmir). La poblacio tambe rep elements basics de l'exercit, que te una forta presencia a tota la provincia i que durant tot l'any es proveeix mitjansant els avions. Tot plegat fa que Ladakh tingui una cultura i un gent amb un caracter molt diferent al que he conegut fins ara a l'India.

La ciutat de Leh es troba en un extrem de la vall de l'Indus i esta presidit per l'antic palau reial, que recorda una mica al palau de Lhasa. Sobre el palau hi ha un antic fort on tambe hi ha un temple budista. Al llarg de Leh tambe hi ha tot un seguit d'estupes que envolten la ciutat aixi com tot un seguit de bases militars. Tambe hi ha un munt d'agencies de esports d'aventura (gairebe 300 durant la temporada!!) que oferixen totes i cada una de les opcions imaginables, principalment trekkings, ratfing i excursions amb BTT. Tot plegat fa que la ciutat tingui un aire forsa curios.


Tornant al viatge, despres del inacabable viatge desde Manali vam passar el primer dia aclimatant-nos a l'altura, es a dir vagarejant pel poble. La veritat es que no he sofert massa el mal d'altura, pero si que els primers dies tenies algun mal de cap i dificultat al respirar quan intentaves fer algun sobresfors. El seguent dia vam visitar el Palau i el temple de dalt i per la tarda vam poder assistir a un partit de polo... Resulta que la primera quinzena de Setembre es el festival de Ladakh on es fa una mostra de totes les cultures que pots trobar-te a la regio. Hi ha partits de polo, dances tradicionals, competicio de tir amb arc, etc. Va ser forsa divertit veure jugar al polo en un entorn tant especial on tant els gossos, com el public formen part del joc quan la pilota es dirigeix en aquella direccio. A mig partit va entrar un tot terreny al mig del descampat que fa de camp, es va aturar el joc i va apareixer el governador de l'estat de Jammu & Kashmir que feia tard... en fi molt indi tot plegat.

El tres seguents dies vaig estar de trekking entre Spituk i Stock, dos pobles de la vall, amb un guia que m'ha explicat forsa coses del lloc. Va ser forsa interessant ja que vam dormir en cases particulars i els paissatges son simplement espectaculars. Vaig poder veure com cultivaven tota mena de vegetals en la poca epoca de l'any que poden i els diferents animals que tenen (principalment vaques, yaks, mules i ases) per ajudar al camp. El primer i segon dia van ser forsa suaus, pero el tercer va ser el mes dur ja que vam pujar un port de 4900m. I despres baixar-lo que no va ser facil tampoc. A dalt es va notar l'alsada ja que feia forsa fred. Les imatges donen una millor idea.

El seguent dia vam anar a visitar el poble de Thiksey, basicament un monasteri budista amb totes les cases dels aspirants a monjos. Com cada poble, esta a sota un petit turo, a dalt del qual hi ha el monasteri. Hi havia un munt de nens tots amb les tipiques tuniques morades dels monjos budistes i vam veure com feien petites estatues amb mantega. La veritat es que tots aquest llocs desprenen un aire de solemnitat forsa gran i les vistes desde dalt feien valer la pena la pujada. Aqui vam coincidir amb un reporter indi que estava de vacances i ens haviem trobat al palau de Leh feia uns dies. Resulta que es periodista esportiu que cobreix el cricket (mes popular aqui que el futbol a espanya). Despres de tornada vam visitar tambe Shey que va ser capital del regne de Ladakh fa temps. I per acabar la jornada vam tornar fins a Leh fent autostop (vam acabar sobre d'un camio que transportava bombones de gas).
Per la nit vam fer el sopar de despedida de les que han sigut companyes de viatge durant uns dies i tambe vam trobar-nos amb un catala que havia conegut uns dies abans al mateix restaurant. Durant el sopar tambe ens vam tornar a trobar el periodista i vam acabar fent una cervesa i parlant sobre el Mahabarata... inimaginable acabar un dissabte per la nit a barcelona parlant de la biblia. Ja nomes quedava agafar l'avio el mati seguent cap a Delhi que va acabar de donar-me una bona vista de les muntanyes de la zona, pero que li treu tota la epica a la ruta d'acces a Leh.
La veritat es que a Leh donen ganes de quedar-s'hi un bon temps, ja que hi ha un munt de valls adjacents cada una amb els seus pobles, paissatges i costums.