Dharamsala & Manali

Escric ja desde Manali, cami de Leh.

He passat un parell de dies a Dharamsala, la seu del govern del Tibet a l'exili i on el Dalai Lama te la seva residencia. Es un petit poble entre muntanyes, tot molt idilic. El temps no ha acompanyat gaire, pero aqui es veu que es normal la pluja. El viatge dede Amritsar va ser forsa tranquil, en tren fins a Pathankot i despres bus fins a Dharmasala. Despres un petit jeep per arribar fins a McLoed Ganj, que es realment on esta tot el tinglado.

Alla tot gira al voltant dels refugiats tibetans. Hi ha un museu del genocidi al que estan sotmesos desde la invasio al 1949 i hi ha un munt de serveis muntats pels refugiats que segueixen arribant sense para del Tibet. Tambe han construit alguns gompes on hi ha estudiants per convertir-se en monjos budistes, algun temple amb algunes de les poques reliquies que han pogut recuperar del tibet i evidentment el govern. Hi ha un munt de gent que ve aqui a colaborar activament amb els refugiats i ajudar a que puguin portar una vida mes digna.

Temple budista a McLeod Ganj

Ha estat interessant coneixer de primera ma tot el problema que viu aquesta gent. Evidentment hi ha un munt de pancartes en contra de les olimpiades, recordant els refugiats desapareguts, etc. Realment costa de creure que estigui passant tot aixo, aqui al costat.

Alguns dels multiples cartells reivindicatius

Els voltants son tambe molt guapos, amb petits monasteris, pobles, i algun llac. De cami a Dharamsala vaig coneixer a un marroqui que esta viatjant unes setmanes per aqui i una xinesa que esta viatjant durant un any. Vam buscar habitacio junts i hem estat aquests dies junts.

Els tres al costat del llac

Vistes de McLoed Ganj

Un dels dies vam estar visitant el temple principal i va coincidir que acabava la pregaria del mati i un munt de gent va sortir del temple, es van reunir als voltants i en un tres i no res s'havia organitzat un dinar als voltants del temple amb menjar que preparen voluntaris i es distribueix gratuitament pels refugiats i persones que vulguin. Deseguida ens van portar un plat i ens van unir al menjar.
Tambe vam ser testimonis de les sessions que tenen els estudiants de discussio. Es possen en parelles, un sentat i l'altre de peu i es van reptant amb questions religioses. Es forsa divertit de veure. El "mestre" va passejant-se i anotant com van evolucionant.

La seguent parada Manali, unes 11 hores de bus que van ser forsa pesades ja que era un bus de l'estat i per tant estava ple del tot. Va ser una llarga nit (nomes cal que imagineu que durant tota la nit i va haver-hio gent de peu) . Vam arribar a les 4h de la matinada i a buscar GH. Per sort va ser bastant facil i vam poder trobar-ne un molt guapo a old Manali, l'antic poble de Manali forsa tranquil.
Manali es un altre poble enmig de muntanyes pero en una vall mes oberta. La ciutat esta ocupada per israelians... es increible crec que n'hi ha mes que indis.
La primera nit vam anar a unes aigues termals que hi ha al Vagshish un poble a uns 3 km de Manali. Una experiencia forsa divertida (com una petita piscina al costat d'un temple) i molt relaxant despres del viatge es va agrair forsa.
La nit seguent ja direccio Leh, amb un viatge d'unes 18 hores amb un minibus pujant alguns dels ports de muntanya per a vehicles a motor mes alts del mon (uns 5300m) . La sortida planejada per les 2h de la matinada ja veurem l'arribada... ja us explico.

Long way to Amritsar

Ja a Amritsar... semblava que no arribaria mai, pero al final he arribat!

El que a l'ultim post havia descrit com una anectdota (tornar a la india) ha resultat ser mes llarg del que a priori podia pensar. Vaig sortir de Pokhara el divendres a les 5h del mati, amb destinacio Nepalganj, una ciutat fronterera al centre del Nepal. La brometa va durar unes 13h a unamitja de 30 km/h, mentres ens passejavem pel Terai central i evitavem els talls causats pels edsprendiments degut a les plujes. Va ser un interessant viatge al ritme de les cansons de moda al Nepal (no entenc com son capaces de produir els sons tan agunts les cantants nepaleses) o si mes no les prefereides dels de l'autobus. Aqui cada autobus porta el seu propi "equip", amb un conductor y normalment un parell de nois que fan alhora de revisors i de cantadors del desti en cada lloc que paren (Neeepalganj, Neeeepalganj, Neeeepalganj!!!). Fins i tot vaig ser testimoni d'una baralla entre un dels nois del nostre bus i un de la competencia per un passatger (relament el tema del petroli, s'esta convertint en un problema serios, el preu del bitllet casi s'ha doblat). Una altra cosa curiosa que he vist aquest dies pel Nepal es la presencia e varis jeeps de la ONU, amb el caracteristic color blanc i blau i l'escrit Human Rights. Crec que el ters de l'entrada de diners del Nepal prove d'ajudes de la ONU, suposo que deu ser per aixo...

Vista del Terai desde el bus

Els cultius d'arros al Terai

Tornant al viatge, vaig coneixer un holades (l'unic occidental que anava en el mateix trajecte) que anava a fer un trekking per les zones altes de l'extrem orient del Nepal. Es una zona forsa remota i es portava el menjar per subsistir unes 3 setmanes. Al arribar a Nepalganj ja eren benbe les 6-7 de la tarda i es va fer fosc aviat. Amb el Roger vam buscar l'estacio d'autobusos, per saber ocm moure'ns el dia seguent. Vam buscar un GH al costat de l'estacio i fins l'endem a les 5 no podriem sortir de nou.

L'endema al mati cada un va trobar el seu bus (ell no tenia clar que en pogues trobar un cap aquella zona) i a les 7 ja era de nou a la carretera. De nou musica nepalesa, i les grans planes del Terai. Va ser bonic de veure, unes extensions enormes planes i les muntanyes al fons. Es ple de parcs naturals i cada dos per tres has de parar per passar controls de carretera a les entrades desl parcs. Tambe va ser curios veure campaments dels Maoistes (ara al govern a les urnes, pero fins ara guerrilla que lluitava contra el govern) amb forsa parafernalia post-sovietica.

Vista desde l'interior del bus

Al final cap a les 14h vam arribar a Mehandranagar (el pas mes occidental entre la India i Nepal). Primer passar el pas dels militars Nepalesos i cap a l'oficina d'inmigracio Nepalesa, sellat del Visat i cap a terra de ningu. Es un pas fronterer trasat per un riu. Va ser tota una experiencia veure la gent travessant el km i pico enrte ambdos costats portant totes les coses imaginables i mes. Tot tipus de vehicles, etc. Segguent parada l'oficina d'inmigracio India, que al arribar em van dir que el Officer estava dinant i per tant m'havia d'esperar (mes encara... pfff, el cansament ja comensava a pesar). finalment en 10 minuts va estar fet, de nou segellat el visat indi i cap a la india. Increible creuar la pressa que hi ha al riu en questio... i tota la procesor de gent amunt i avall...La veritat es que en aquells moments em vaig alegrar molt d'haver decidit anar fins aquest pas fronterer, tot i el cansament que portava. Ja nomes em quedava arribar a Banbasa, la primera ciutat de la india a uns 5 km, cosa que vaig fer amb un carro de caballs... (coses que nomes es poden veure en certs llocs... ja no sabia si anava o tornava).

Carregaments de gra a la frontera

Travessant la presa del riu que separa els dos paisos

Primer objectiu conseguit... ara nomes feia falta veure com moure's fins a Amritsar o en el seu defecte a algun lloc intermig. Al arribar a Banbasa va resultar que hi havia un bus fins a Ludhiana, a uns 140 km de Amritsar, on podria fer canvi de bus. Ja ho tenia.. nomes calia esperar a les 19 i al bus... el problema es que el bus era... be un bus estatal de la india. En fi que va ser un infern de viatge... els seients ben durs, el bus a tope, les carreteres fotudes per les plujes, els nenes plorant... en fi que tot el meu cos es va ressentir el dia seguent, sobretot degut al poc que vaig dormir. Un cop a Ludhiana, ja nomes calia trobar el bus per Amritsar, cosa mes lleugera sobretot despres de menjar un bon lassi a mig mati. Un cop a Amritsar busca allotjament i dutxar-me per fi!! no us podeu imaginar la pinta que feia...
Ja per la tarda vaig anar a visitar per primer cop el recinte del temple pero el temple l'he deixat per aquest mati. Es impressionant l'ambient solemne que es respira. Aqui tothom es benvingut, la religio aboga per la igualtat de tots. Nomes cal descalsar-se, rentar-se les peus i cobrirse el cap. Es pot menjar, hi ha una oficina de reserves de tren, es pot dormir, es un gran centre preparat pels pelegrins que venen a veure el temple. De fet estic acabant d'escriure l'entrada directament al recinte del temple on tambe hi ha un lloc per conectar-se a internet.
La visita al temple propiamant dit es forsa impressionant, ja que constantment hi ha gent recitant les escriptures sagrades i sonen en tot el recinte.

Diferents fotos del recinte del temple dorat i del mateix temple de nit i dia

Ve a veure is puc pujar algunes fotos en breu del viatge i del temple d'Amritsar.
Despres el pla es seguir cap a Dharamsala, Manali i pujar fins a Leh, pero ja veurem com queda al final.

Leaving Pokhara

Ja apurant les ultimes hores a Pokhara i tambe al Nepal. Han estat uns dies intensos on he conegut forsa gent, he fet una mica d'esport i m'he comensat a preparar per la tornada a la India. El dimecres vaig pujar a Sarangkot, un poble que hi ha a una muntanya sobre el llac, i que et dona unes vistes increibles del llac, la ciutat i, quan no hi ha nuvols, de l'Himalaya. Va ser un viatge una mica mogut, ja que no s'em va ocorrer res mes que llogar una bici i pujar-hi... si arribo a saber com era la carretera evidentment no se'm acut, i menys amb les bicis xineses que lloguen aqui. Va ser tota una experiencia, sota el sol, amb unes rampes que amb prou feines pujaven les motos, la cadena saltant cada dos per tres, l'esmorzar que encara el duia a mig cami de l'estomac... Aixo si un cop a dalt la vista s'ho valia (nomes faltaria). Increibles les vistes que hi ha dalt. llastima una vegada mes que els nuvols s'estanquen a on comencen les muntanyes mes altes impedint veure-les, pero bueno un ha de fer servir la imaginacio.

Les vistes del llac i la ciutat de Pokhara a l'esquerra

On hi ha els nuvols hi hauria d'haver els pics de l'Himalaya...

Els omnipresents bufals

Una vista baixant

La baixada va ser una mica moguda tambe ja que vaig voler seguir a un parell d'anglesos que anaven amb tot el kit excursionista i semblaven que sabien on anaven. I si que ho sabien, baixaven al llac per l'altre costat... pero jo havia deixat la bici al mateix cami una mica mes avall... quan em vaig adonar que no es trobaven els dos camins... vaig haver de tornar a pujar per anar pel cami correcte. I just quan pujava es va cobrir tota la muntanya amb els nuvols... impressionant. Per sort es va fer curta la pujadeta, tot i que vaig acabar mort. Quan per fi vaig poder recuperar la bici i comensar a baixar, vaig veure que no podria ni baixar la carretera, ja que la bici entre altres coses tampoc tenia uns frens massa fiables i les pendents eren brutals (vaig acabar amb un mal a les mans d'apretar el fre...pero ni aixi). Per fi vaig poder arribar a Pokhara i vig aprofitar per apuntar-me a fer rafting pel dia seguent. Vaig sopar amb una parella d'israelians que havia conegut al mati un bon steak (tots feia dies que no menjavem una bona carn).

I avui he estat fent rafting. La veritat es que ha estat genial, feia temps des de l'ultim cop i fer-ho amb aquests paisatges es tot un plaer. Una de les coses bones de ser a la epoca de plujes e sque els rius baixen amb un munt d'aigua i es perfecte per fer rafting (riu-te'n dels rius del pirineu... aqui si que porten aigua). El riu en questio es el Tirusuli, que mes avall entra a la india i desenvoca al Ganges. L'experiencia bonissima pero m'he quedat amb ganes de fer una ruta mes llarga (aqui se'n pot fer de fins a 12 dies). Els rapids son enormes tot i que hi ha hagur forsa moments de tranquilitat on ens hem pogut banyar i fins i tot hem parat a sota un salt d'aigua.

Encara que no ho sembli hi baixa moltissima aigua...

Ja un cop acabat el rafting

La veritat es que marxo amb molt bon regust del Nepal i amb ganes de veure que m'espera al nord de la India.

De Bakthapur a Pokhara

Ja he deixat la vall de Kathmandu, per arribar-me una mica mes al nordoest a Pokhara. Abans de deixar Kathmandu pero, vaig estar el diumenge a Bakthapur, una de les tres grans ciutats de la vall de Kathmandu (Kathmandu, Patan y Bakthapur). Aqui es guien per un calendari lunar i el diumenge, per ser el dia despres de la lluna plena del mes celebraven un festival per honrar la memoria dels difunts. La historia gira al voltant de les vaques, ja que creuen que son les que els guien al mes enlla i per aixo fan una desfilada pels carrers de la ciutat vella on alguns nens es difracen de vaques. Tambe seguint la processio fan una especie de ball de bastons que em va recordar molt al que fem alla (ho podreu veure a les fotos).

El citat ball de bastons

La veritat es que va ser genial coincidir aquell dia per visitar la ciutat, ja que es concetrava un munt de gent per tots els carrers. Va ser una forma diferent i agradable de coneixer el centre historic de Bakthapur, on no hi circulen vehicles de motor.

Diferents moments de la celebracio

Ja dilluns em vaig aixecar d'hora per agafar el bus que m'havia de portar fins a Pokhara a uns 200 i pico km de Kathmandu. En total unes 6 hores de viatge entre ports de muntanyes amb unes baixades i pujades molt pronunciades, vall de rius i restaurants de carretera. Al llarg de la carretera hi havia varis desprendiments causats per les plujes d'aquesta epoca.

Al final a primera hora de la tarda erem a Pokhara. Pokhara esta situada al costat del llac Phewa i com us podeu imaginar les vistes son precioses.

Vista del llac Pewa

Llastima de nou que som a l'epoca de la pluja perque la vista ha de ser genial quan pots veure les muntanyes de l'Himalaya. En particular Pokhara es la porta de varies rutes de trekking pels voltants de l'Himalaya y especialment les que porten a l'Annapurna i fins al seu camp base. Crec que al final em quedare sense poder veure el pic de l'Annapurna ja que avui porta tot el dia plovent intermitentment. Intentare aixecar-me d'hora dema al mati i probar de veure si esta mes clar.

La ciutat de Pokhara (la segona del Nepal) te una part, que es com un resort turistic al mig de la muntanya, una especie de Lloret de mar a l'himalaya. Hi ha un munt d'activitats a fer: rafting, parapent, trekking, bici,etc i com sempre un munt de botigues que et venen de tot i mes. Els hotels tambe apareixen per tot arreu. De totes formes es nota que es temporada baixa de trekkings perque no esta gaire ple. Normalment, la millor epoca pels trekkings es a partir de setembre/octubre quan el monzo ja ha passat i l'hivern encara no ha arribat.

Voltants de la vall de Kathmandu

Ahir vaig tenir un dia d'inmersio intensiva al Nepal...

Vaig aixecar-me d'hora per agafar un bus que em portes a Dulikhel, un petit poble a extren est de la vall, be de fet es ja a les muntanyes que rodejen la vall. Al final no va ser tant aviat ocm hagues volgut pero entre una cosa i altra vaig conseguir ser a les 9 a la parada de bus. Alla vaig poder agafar un dels busos locals que van pels voltants de la vall. Quan el bus va ser proi ple (aixo inclou el sostre) el bus va marxar. El trajecte que segons sembla hauria de ser de dos 2, en va durr casi 3, pero la vista mereixia la pena. Durant el trajecte vaig estar parlant amb un noi que comensava la universitat i que ja el primer dia el bus el va fer arribar tard. Pel que em va explicar hi ha una gran part dels joves que marxen a estudiar fora i normalment no tornen, ja que aqui la situacio no es massa engrescadora.

Vista del bus a ple rendiment

Un cop a Dulikhel, em vaig disposar a fer una caminada fins a una serie de temples i stupes del voltant per acabar el dia a un poble a una altra vall anomenat Panauti. En total unes 5 hores de caminada. Ja em va costar trobar el punt de partida del cami, pero un cop trobat, encara anava amb temps per poder fer la volta i no perdre l'ultim bus de tornad desde Panauti (normalment qui a les de la tarda ja no hi ha gaire forma de desplasar-se si no es amb taxi).

La veritat es que va ser genial, primer la pujada fins al temple de Khali (un petit monolit al cim d'una de les muntanyes de voltant, que ara es un punt d'observacio militar), despres la baixada fins a Kvare un petit poble per pujar despres fins a Namobudha.

Vistes desde dalt del temple de Khali

Cami a Kvare

Nanobudha es una stupa budista i un gompha tibeta que estan situats al cim d'una muntanya on segons les escriptures budistes, el princep Siddharta va alimentar un tigre i els seus cadells amb el seu cos. Despres d'aixo va reneixer a Lumbini com a Buddha. Pel cami vaig poder menjar uns noodles bonissims en un petit lloc de menjar.
Namobudha

Les vistes que hi ha desde el cim de Namobudha valen la caminada, sens dubte. Llastima que som a l'estacio del monso i cada dia hi ha uns nuvols enormes que tapen qualsevol possibilitat de veure l'himalaya i els seus 8000s.

Vista desde Namobudha

Despres nomes quedava el descens a traves de diferents pobles i un contiuo de camps d'arros... precios la veritat.

Ara nomes em quedava veure Panauti i buscar la parada de bus cap a Kathmandu.

Panauti

Va ser facil, ja que el poble no es gaire gran, i es facil trobar el bus correcte ja que hi ha uns nois que constantment van cridant la destinacio del bus. Em va tocar lloc d'honor al bus, el sostre... amb el que vaig poder tenir una bona experiencia del que es viatjar pel nepal. Us podeu imaginar que les vistes van ser increibles i l'experiencia genial.

Prespectiva des de sobre el sostre

De totes formes has d'anar amb compte perque hi ha una munt de cables al llarg de la carretera que penjen a distancies perilloses del sostre de l'autobus i no seu ser massa agradable enganxar-se a algun d'ells. Va ser divertit veure el la ruta desd'una altra prespectiva. Durant el viatge vaig poder veure clarament el problemes que tenen amb la benzina aqui. Tota l'han de comprar a l'india (com passa amb la major part de coses, depenen moltissim de la india principalment) i sembla ser que amb la pujada del petroli ha doblat el preu en poc temps. Aixo fa que no la puguin pagar i que la india els la vengui amb compta gotes. Nomes cal que penseu que aqui no hi ha tren i que l'unic mitja de locomocio que tenen es el transport per carretera... Per tant les cues que es formen als voltants de les benzineres son terribles (inclus els veus alla parats esperant que vinguin les cisternes a reomplir les benzineres) i es posen als voltants de les carreteres. Per tant les carreteres que ja son dolentes i estretes per si soles, es converteixen en autentiques trampes pel munt d'autobussos i camions que circulen en ambos sentits. Per tant el temps va anar passant entre congestio i congestio i el viatge es va allargar. Per tant vaig veure com s'enfosquia a dalt de l'autobus. Llavors vaig pode resoldre una de les preguntes que em rondava desdel mati... com s'ho feien amb els cables durant els trajectes nocturns... Simplement parant mes atencio o fent la major part del cami ajupit, cosa que em va semblar mes raonable. Entrant a Kathmandu vam haver de canviar el cami de tornada degut a una manifestacio que tallava el centre (aqui la situacio politica es forsa canviant i crec que tenia alguna cosa a veure amb el nou primer ministre). Finalment vam arribar a l'estacio i vaig poder tornar al GH a les fosques, ja que hi havia un tall de corrent electrica (forsa comu per aqui, tot i que es la primera que m'ha tocat viure). Com podeu imaginar he dormit forsa be aquesta nit...

Imatges del nepal

Una petita entrada per els primers dies del Nepal.
Nomes comentar breuement els primers dies. Dimarts vaig ser al temple de Swayambunath d'on son les imatges de les escales i les vistes de Kathmandu. Es una estupa budista, la primera que vaig veure al Nepal pero ara ja n'he vist unes quantes mes... Es impressionant la pau i tranquilitat que desprenen aquest llocs. Va ser una excursio entretinguda i amb una pujada que impressiona. Podeu veure que el cel varia molt al llarg del dia... tant pot fer sol com ploure en menys de mitja hora.

La pujada, acompanyada de micos...

Les vistes de Kathmandu des de dalt

L'estupa

Qualsevol lloc es bo...

Una petita imatge dels milers de banderes de pregaries que penjen a les proximitats de qualsevol temple budista...

Dimecres vaig anar a veure Pashupatinad, la zona del Nepal mes sagrada pels Hindus (aqui comparteixen creences entre el budisme i l'hinduimse principalment). Es un lloc on molts indis venen de peregrinacio i, com a Varanasi, hi ha una zona de Ghats on es fan cremacions. El riu mes avall va a parar al Ganges. La zona es plena de temples hindus, pero t'has de conformar en veure'ls de fora perque no hi es permesa l'entrada a no hinuds.

Vista del riu i els ghats, el fum no cal que digui de que es...

Prespectiva des de un dels multimples temples que hi ha a la zona

Des d'alla vaig seguir caminant fins a Boudhanath, on hi ha una estupa enorme i un munt de Gomphas (monasteris) budistes. Aqui es concetren gran part dels refugiats tibetans al Nepal i es un lloc de peregrinacio pels tibetans. Com podeu veure l'estupa es impressioant. Un cop pots sortir dels voltants de l'estupa i tot l'enrenou turistic, descobreixes la tranquilitat que emana aquesta gent. Es respira un ambient molt i molt tranquil, amb els monjos de totes les edats amunt i avall, on pots assistir a l'increible espectale de veure'ls recitar els mantras acompanyats dels instruments tibetans. Realment va ser una experiencia molt reconfortant i inesperada. Tot el que es respira es pau i serenor.

A l'interior d'una de les ghompes, preparant el temple per les oracions

Una dels cilindres d'oracions, tamany gegant...

Durant la recitacio dels mantres

La tornada va ser mes atrafegada i despres d'una llarga caminada he pogut trobar el cami de tornada. Pel vespre he volgut anar a coneixer Thamel, el barri mes turistic i on es concentra la gran massa de hotels i GH pels occidentals aixi com infinitat de botigues, bars, oficines de trekking, etc... vaja tot un negoci que dona feina a molta gent. De totes formes ha estat un xoc massa fort per mi... venia de una traquilitat molt gran i de sobte et trobes inmers en un espiral de botigues, gent, llums, soroll, gent venen-te de tot, ... massa inputs de cop, la veritat... De totes formes vaig poder sopar en un lloc forsa tranquil, probant els Momos (especie d'empanadilles al vapor tibetanes), el talumein (una sopa de noodles amb verdura, bonissim) i la tongba( diuen que una especie de cervesa calenta tibetana, tot i que jo la cervesa no la vaig notar per enlloc).

L'endema vaig arribar-me a la ciutat de Patan, just creuant un riu que hi ha al sud de Kathmandu. Alla vaig visitar Durbar square (el centre on es concentren gran numero de temples i palaus) aixi com tot el centre antic.

Un temple al llac del centre de Patan

Durbar square de Patan

Per la tarda vaig agafar un bus cap a Chapagaon un petit poble ja fora de la vall cap al sud. Va ser genial sortir una mica de tot el trafec de la ciuta i veure's enmig de camps d'arros, boscos i grans vistes de la vall. Caminant em vaig arribar fins a la vall de Le Le, i tornar amb un minibus que utilizen com a mitja de transport.

La vall de Le Le