Long way to Amritsar

Ja a Amritsar... semblava que no arribaria mai, pero al final he arribat!

El que a l'ultim post havia descrit com una anectdota (tornar a la india) ha resultat ser mes llarg del que a priori podia pensar. Vaig sortir de Pokhara el divendres a les 5h del mati, amb destinacio Nepalganj, una ciutat fronterera al centre del Nepal. La brometa va durar unes 13h a unamitja de 30 km/h, mentres ens passejavem pel Terai central i evitavem els talls causats pels edsprendiments degut a les plujes. Va ser un interessant viatge al ritme de les cansons de moda al Nepal (no entenc com son capaces de produir els sons tan agunts les cantants nepaleses) o si mes no les prefereides dels de l'autobus. Aqui cada autobus porta el seu propi "equip", amb un conductor y normalment un parell de nois que fan alhora de revisors i de cantadors del desti en cada lloc que paren (Neeepalganj, Neeeepalganj, Neeeepalganj!!!). Fins i tot vaig ser testimoni d'una baralla entre un dels nois del nostre bus i un de la competencia per un passatger (relament el tema del petroli, s'esta convertint en un problema serios, el preu del bitllet casi s'ha doblat). Una altra cosa curiosa que he vist aquest dies pel Nepal es la presencia e varis jeeps de la ONU, amb el caracteristic color blanc i blau i l'escrit Human Rights. Crec que el ters de l'entrada de diners del Nepal prove d'ajudes de la ONU, suposo que deu ser per aixo...

Vista del Terai desde el bus

Els cultius d'arros al Terai

Tornant al viatge, vaig coneixer un holades (l'unic occidental que anava en el mateix trajecte) que anava a fer un trekking per les zones altes de l'extrem orient del Nepal. Es una zona forsa remota i es portava el menjar per subsistir unes 3 setmanes. Al arribar a Nepalganj ja eren benbe les 6-7 de la tarda i es va fer fosc aviat. Amb el Roger vam buscar l'estacio d'autobusos, per saber ocm moure'ns el dia seguent. Vam buscar un GH al costat de l'estacio i fins l'endem a les 5 no podriem sortir de nou.

L'endema al mati cada un va trobar el seu bus (ell no tenia clar que en pogues trobar un cap aquella zona) i a les 7 ja era de nou a la carretera. De nou musica nepalesa, i les grans planes del Terai. Va ser bonic de veure, unes extensions enormes planes i les muntanyes al fons. Es ple de parcs naturals i cada dos per tres has de parar per passar controls de carretera a les entrades desl parcs. Tambe va ser curios veure campaments dels Maoistes (ara al govern a les urnes, pero fins ara guerrilla que lluitava contra el govern) amb forsa parafernalia post-sovietica.

Vista desde l'interior del bus

Al final cap a les 14h vam arribar a Mehandranagar (el pas mes occidental entre la India i Nepal). Primer passar el pas dels militars Nepalesos i cap a l'oficina d'inmigracio Nepalesa, sellat del Visat i cap a terra de ningu. Es un pas fronterer trasat per un riu. Va ser tota una experiencia veure la gent travessant el km i pico enrte ambdos costats portant totes les coses imaginables i mes. Tot tipus de vehicles, etc. Segguent parada l'oficina d'inmigracio India, que al arribar em van dir que el Officer estava dinant i per tant m'havia d'esperar (mes encara... pfff, el cansament ja comensava a pesar). finalment en 10 minuts va estar fet, de nou segellat el visat indi i cap a la india. Increible creuar la pressa que hi ha al riu en questio... i tota la procesor de gent amunt i avall...La veritat es que en aquells moments em vaig alegrar molt d'haver decidit anar fins aquest pas fronterer, tot i el cansament que portava. Ja nomes em quedava arribar a Banbasa, la primera ciutat de la india a uns 5 km, cosa que vaig fer amb un carro de caballs... (coses que nomes es poden veure en certs llocs... ja no sabia si anava o tornava).

Carregaments de gra a la frontera

Travessant la presa del riu que separa els dos paisos

Primer objectiu conseguit... ara nomes feia falta veure com moure's fins a Amritsar o en el seu defecte a algun lloc intermig. Al arribar a Banbasa va resultar que hi havia un bus fins a Ludhiana, a uns 140 km de Amritsar, on podria fer canvi de bus. Ja ho tenia.. nomes calia esperar a les 19 i al bus... el problema es que el bus era... be un bus estatal de la india. En fi que va ser un infern de viatge... els seients ben durs, el bus a tope, les carreteres fotudes per les plujes, els nenes plorant... en fi que tot el meu cos es va ressentir el dia seguent, sobretot degut al poc que vaig dormir. Un cop a Ludhiana, ja nomes calia trobar el bus per Amritsar, cosa mes lleugera sobretot despres de menjar un bon lassi a mig mati. Un cop a Amritsar busca allotjament i dutxar-me per fi!! no us podeu imaginar la pinta que feia...
Ja per la tarda vaig anar a visitar per primer cop el recinte del temple pero el temple l'he deixat per aquest mati. Es impressionant l'ambient solemne que es respira. Aqui tothom es benvingut, la religio aboga per la igualtat de tots. Nomes cal descalsar-se, rentar-se les peus i cobrirse el cap. Es pot menjar, hi ha una oficina de reserves de tren, es pot dormir, es un gran centre preparat pels pelegrins que venen a veure el temple. De fet estic acabant d'escriure l'entrada directament al recinte del temple on tambe hi ha un lloc per conectar-se a internet.
La visita al temple propiamant dit es forsa impressionant, ja que constantment hi ha gent recitant les escriptures sagrades i sonen en tot el recinte.

Diferents fotos del recinte del temple dorat i del mateix temple de nit i dia

Ve a veure is puc pujar algunes fotos en breu del viatge i del temple d'Amritsar.
Despres el pla es seguir cap a Dharamsala, Manali i pujar fins a Leh, pero ja veurem com queda al final.