viernes, 29 de agosto de 2008

Dharamsala & Manali

Escric ja desde Manali, cami de Leh.

He passat un parell de dies a Dharamsala, la seu del govern del Tibet a l'exili i on el Dalai Lama te la seva residencia. Es un petit poble entre muntanyes, tot molt idilic. El temps no ha acompanyat gaire, pero aqui es veu que es normal la pluja. El viatge dede Amritsar va ser forsa tranquil, en tren fins a Pathankot i despres bus fins a Dharmasala. Despres un petit jeep per arribar fins a McLoed Ganj, que es realment on esta tot el tinglado.

Alla tot gira al voltant dels refugiats tibetans. Hi ha un museu del genocidi al que estan sotmesos desde la invasio al 1949 i hi ha un munt de serveis muntats pels refugiats que segueixen arribant sense para del Tibet. Tambe han construit alguns gompes on hi ha estudiants per convertir-se en monjos budistes, algun temple amb algunes de les poques reliquies que han pogut recuperar del tibet i evidentment el govern. Hi ha un munt de gent que ve aqui a colaborar activament amb els refugiats i ajudar a que puguin portar una vida mes digna.

Temple budista a McLeod Ganj

Ha estat interessant coneixer de primera ma tot el problema que viu aquesta gent. Evidentment hi ha un munt de pancartes en contra de les olimpiades, recordant els refugiats desapareguts, etc. Realment costa de creure que estigui passant tot aixo, aqui al costat.

Alguns dels multiples cartells reivindicatius

Els voltants son tambe molt guapos, amb petits monasteris, pobles, i algun llac. De cami a Dharamsala vaig coneixer a un marroqui que esta viatjant unes setmanes per aqui i una xinesa que esta viatjant durant un any. Vam buscar habitacio junts i hem estat aquests dies junts.

Els tres al costat del llac

Vistes de McLoed Ganj

Un dels dies vam estar visitant el temple principal i va coincidir que acabava la pregaria del mati i un munt de gent va sortir del temple, es van reunir als voltants i en un tres i no res s'havia organitzat un dinar als voltants del temple amb menjar que preparen voluntaris i es distribueix gratuitament pels refugiats i persones que vulguin. Deseguida ens van portar un plat i ens van unir al menjar.
Tambe vam ser testimonis de les sessions que tenen els estudiants de discussio. Es possen en parelles, un sentat i l'altre de peu i es van reptant amb questions religioses. Es forsa divertit de veure. El "mestre" va passejant-se i anotant com van evolucionant.

La seguent parada Manali, unes 11 hores de bus que van ser forsa pesades ja que era un bus de l'estat i per tant estava ple del tot. Va ser una llarga nit (nomes cal que imagineu que durant tota la nit i va haver-hio gent de peu) . Vam arribar a les 4h de la matinada i a buscar GH. Per sort va ser bastant facil i vam poder trobar-ne un molt guapo a old Manali, l'antic poble de Manali forsa tranquil.
Manali es un altre poble enmig de muntanyes pero en una vall mes oberta. La ciutat esta ocupada per israelians... es increible crec que n'hi ha mes que indis.
La primera nit vam anar a unes aigues termals que hi ha al Vagshish un poble a uns 3 km de Manali. Una experiencia forsa divertida (com una petita piscina al costat d'un temple) i molt relaxant despres del viatge es va agrair forsa.
La nit seguent ja direccio Leh, amb un viatge d'unes 18 hores amb un minibus pujant alguns dels ports de muntanya per a vehicles a motor mes alts del mon (uns 5300m) . La sortida planejada per les 2h de la matinada ja veurem l'arribada... ja us explico.

4 comentarios:

Iris dijo...

Hola Oriol!

Què xulo tot el que descrius...quina enveja!!!...ja et queden poquets dies així que aprofita-ho tot al màxim!!...
Ens veiem aviat!

Cuida't molt!

Un petó!

Iris

Anónimo dijo...

ei makei ejejjee

t'enyorem! sembla ser que de camí a leh buscaves info i no vas tenir gaire feedback, espero que hagis arribat bé, que no hagis tingut gaire mal de cap ni res semblant per l'alçada i bé, abraçar-te ben aviat!!! fins ara ;)

Anónimo dijo...

Això dels israelians a Manali em té ben encuriosit. Pq hi han anat? Pur turisme? O tenen alguna afinitat religiosa, ètnica...? I quina sort poder haver conegut el tema tibetà més d'aprop. Alguna cosa es coneix aquí, però està clar que els vencedors són els que sempre escriuen la història. Bueno, cuida't i fins aviat. Records des de Suïssa. Ignasi

Anónimo dijo...

Cara guapo, que ya no te queda nada! (a mi tampoco, snif! con lo a gustito que se esta de vacances)
Habra que hacer una platita para ahogar las penas y celebrar que ya somos tios por segunda vez, yupiii!!!!!
Un besazo y muy buen viaje de vuelta.