Voltants de la vall de Kathmandu

Ahir vaig tenir un dia d'inmersio intensiva al Nepal...

Vaig aixecar-me d'hora per agafar un bus que em portes a Dulikhel, un petit poble a extren est de la vall, be de fet es ja a les muntanyes que rodejen la vall. Al final no va ser tant aviat ocm hagues volgut pero entre una cosa i altra vaig conseguir ser a les 9 a la parada de bus. Alla vaig poder agafar un dels busos locals que van pels voltants de la vall. Quan el bus va ser proi ple (aixo inclou el sostre) el bus va marxar. El trajecte que segons sembla hauria de ser de dos 2, en va durr casi 3, pero la vista mereixia la pena. Durant el trajecte vaig estar parlant amb un noi que comensava la universitat i que ja el primer dia el bus el va fer arribar tard. Pel que em va explicar hi ha una gran part dels joves que marxen a estudiar fora i normalment no tornen, ja que aqui la situacio no es massa engrescadora.

Vista del bus a ple rendiment

Un cop a Dulikhel, em vaig disposar a fer una caminada fins a una serie de temples i stupes del voltant per acabar el dia a un poble a una altra vall anomenat Panauti. En total unes 5 hores de caminada. Ja em va costar trobar el punt de partida del cami, pero un cop trobat, encara anava amb temps per poder fer la volta i no perdre l'ultim bus de tornad desde Panauti (normalment qui a les de la tarda ja no hi ha gaire forma de desplasar-se si no es amb taxi).

La veritat es que va ser genial, primer la pujada fins al temple de Khali (un petit monolit al cim d'una de les muntanyes de voltant, que ara es un punt d'observacio militar), despres la baixada fins a Kvare un petit poble per pujar despres fins a Namobudha.

Vistes desde dalt del temple de Khali

Cami a Kvare

Nanobudha es una stupa budista i un gompha tibeta que estan situats al cim d'una muntanya on segons les escriptures budistes, el princep Siddharta va alimentar un tigre i els seus cadells amb el seu cos. Despres d'aixo va reneixer a Lumbini com a Buddha. Pel cami vaig poder menjar uns noodles bonissims en un petit lloc de menjar.
Namobudha

Les vistes que hi ha desde el cim de Namobudha valen la caminada, sens dubte. Llastima que som a l'estacio del monso i cada dia hi ha uns nuvols enormes que tapen qualsevol possibilitat de veure l'himalaya i els seus 8000s.

Vista desde Namobudha

Despres nomes quedava el descens a traves de diferents pobles i un contiuo de camps d'arros... precios la veritat.

Ara nomes em quedava veure Panauti i buscar la parada de bus cap a Kathmandu.

Panauti

Va ser facil, ja que el poble no es gaire gran, i es facil trobar el bus correcte ja que hi ha uns nois que constantment van cridant la destinacio del bus. Em va tocar lloc d'honor al bus, el sostre... amb el que vaig poder tenir una bona experiencia del que es viatjar pel nepal. Us podeu imaginar que les vistes van ser increibles i l'experiencia genial.

Prespectiva des de sobre el sostre

De totes formes has d'anar amb compte perque hi ha una munt de cables al llarg de la carretera que penjen a distancies perilloses del sostre de l'autobus i no seu ser massa agradable enganxar-se a algun d'ells. Va ser divertit veure el la ruta desd'una altra prespectiva. Durant el viatge vaig poder veure clarament el problemes que tenen amb la benzina aqui. Tota l'han de comprar a l'india (com passa amb la major part de coses, depenen moltissim de la india principalment) i sembla ser que amb la pujada del petroli ha doblat el preu en poc temps. Aixo fa que no la puguin pagar i que la india els la vengui amb compta gotes. Nomes cal que penseu que aqui no hi ha tren i que l'unic mitja de locomocio que tenen es el transport per carretera... Per tant les cues que es formen als voltants de les benzineres son terribles (inclus els veus alla parats esperant que vinguin les cisternes a reomplir les benzineres) i es posen als voltants de les carreteres. Per tant les carreteres que ja son dolentes i estretes per si soles, es converteixen en autentiques trampes pel munt d'autobussos i camions que circulen en ambos sentits. Per tant el temps va anar passant entre congestio i congestio i el viatge es va allargar. Per tant vaig veure com s'enfosquia a dalt de l'autobus. Llavors vaig pode resoldre una de les preguntes que em rondava desdel mati... com s'ho feien amb els cables durant els trajectes nocturns... Simplement parant mes atencio o fent la major part del cami ajupit, cosa que em va semblar mes raonable. Entrant a Kathmandu vam haver de canviar el cami de tornada degut a una manifestacio que tallava el centre (aqui la situacio politica es forsa canviant i crec que tenia alguna cosa a veure amb el nou primer ministre). Finalment vam arribar a l'estacio i vaig poder tornar al GH a les fosques, ja que hi havia un tall de corrent electrica (forsa comu per aqui, tot i que es la primera que m'ha tocat viure). Com podeu imaginar he dormit forsa be aquesta nit...