Leaving Pokhara

Ja apurant les ultimes hores a Pokhara i tambe al Nepal. Han estat uns dies intensos on he conegut forsa gent, he fet una mica d'esport i m'he comensat a preparar per la tornada a la India. El dimecres vaig pujar a Sarangkot, un poble que hi ha a una muntanya sobre el llac, i que et dona unes vistes increibles del llac, la ciutat i, quan no hi ha nuvols, de l'Himalaya. Va ser un viatge una mica mogut, ja que no s'em va ocorrer res mes que llogar una bici i pujar-hi... si arribo a saber com era la carretera evidentment no se'm acut, i menys amb les bicis xineses que lloguen aqui. Va ser tota una experiencia, sota el sol, amb unes rampes que amb prou feines pujaven les motos, la cadena saltant cada dos per tres, l'esmorzar que encara el duia a mig cami de l'estomac... Aixo si un cop a dalt la vista s'ho valia (nomes faltaria). Increibles les vistes que hi ha dalt. llastima una vegada mes que els nuvols s'estanquen a on comencen les muntanyes mes altes impedint veure-les, pero bueno un ha de fer servir la imaginacio.

Les vistes del llac i la ciutat de Pokhara a l'esquerra

On hi ha els nuvols hi hauria d'haver els pics de l'Himalaya...

Els omnipresents bufals

Una vista baixant

La baixada va ser una mica moguda tambe ja que vaig voler seguir a un parell d'anglesos que anaven amb tot el kit excursionista i semblaven que sabien on anaven. I si que ho sabien, baixaven al llac per l'altre costat... pero jo havia deixat la bici al mateix cami una mica mes avall... quan em vaig adonar que no es trobaven els dos camins... vaig haver de tornar a pujar per anar pel cami correcte. I just quan pujava es va cobrir tota la muntanya amb els nuvols... impressionant. Per sort es va fer curta la pujadeta, tot i que vaig acabar mort. Quan per fi vaig poder recuperar la bici i comensar a baixar, vaig veure que no podria ni baixar la carretera, ja que la bici entre altres coses tampoc tenia uns frens massa fiables i les pendents eren brutals (vaig acabar amb un mal a les mans d'apretar el fre...pero ni aixi). Per fi vaig poder arribar a Pokhara i vig aprofitar per apuntar-me a fer rafting pel dia seguent. Vaig sopar amb una parella d'israelians que havia conegut al mati un bon steak (tots feia dies que no menjavem una bona carn).

I avui he estat fent rafting. La veritat es que ha estat genial, feia temps des de l'ultim cop i fer-ho amb aquests paisatges es tot un plaer. Una de les coses bones de ser a la epoca de plujes e sque els rius baixen amb un munt d'aigua i es perfecte per fer rafting (riu-te'n dels rius del pirineu... aqui si que porten aigua). El riu en questio es el Tirusuli, que mes avall entra a la india i desenvoca al Ganges. L'experiencia bonissima pero m'he quedat amb ganes de fer una ruta mes llarga (aqui se'n pot fer de fins a 12 dies). Els rapids son enormes tot i que hi ha hagur forsa moments de tranquilitat on ens hem pogut banyar i fins i tot hem parat a sota un salt d'aigua.

Encara que no ho sembli hi baixa moltissima aigua...

Ja un cop acabat el rafting

La veritat es que marxo amb molt bon regust del Nepal i amb ganes de veure que m'espera al nord de la India.