Pushkar

Diu la llegenda que, ara no se quin deu dels molts que tenen-prometo posar-hi el nom correcte-, va deixar caure una flor de Lotus al terra i va sortir el llac de Pushkar. Com podeu imaginar-vos es un poble sagrat i per tant, lloc de peregrinacio i veneracio. El llac esta rodejat de Ghats (escales que arriben fins la riba) on la gent ve a purificar-se a les seves aigues.

Es un poble al mig del no res rodejat de petites muntanyes, pero amb un ambient molt relaxat. M'ho he agafat amb forsa calma un parell de dies per descansar i gaudir d'un lloc com aquest. L'altre dia vaig pujar a un temple que hi ha en una de les muntanyes proximes, podeu veure la magnifica vista que hi havia des d'alla...

Vista del temple amb Pushkar i el seu llac sota

De totes formes, despres de la caminada sota el sol que vaig fer-me per arribar-hi, era l'hora de tancar, amb el que no el vaig poder veure per dins. De totes formes queda clar que el millor era el que es podia veure desde fora.

Al mateix vespre vaig anar a veure la posta de sol desdel pont que hi ha en un dels extrems del llac. El pont, com en tots els temple i llocs sagrats, t'has de descalsar.

Posta de sol davant del llac

Al ser un lloc on la gent hi ve a fer un petit descans, hi ha forsa ambient i he conegut forsa gent aqui. Pero com tot lo bo s'acaba i despres d'aquests dies de relax (no masses tampoc...) he agafat un bus fins a Delhi, on m'esperaven el Matt i la Merche. Per la tarda teniem un billet de tren per pujar fins a Risikesh, que diuen que es la capital del yoga y on els beattles van passar-hi un temporada en un Ashram. La parada a Delhi ens ha servit tambe per comensar a preparar la continuacio del viatge i hem comprat algun bitllet.

Ara som a Risikesh, un paratge enmig de muntanys i boscos. Ens ho estem agafant amb calma tambe perque la mertxe pugui disfrutar dels seus ultims dies de viatge, ja que torna el 4. Espero poguer pujar algunes fotos mes en breu de Pushkar i Risikesh.

Udaipur

Ja he deixat enrrere la calor i l'ambien sec del desert gracies a gairebe 16 hores de bus, aixo si un sleeper bus (=bus amb seients i sobre una especie de lliteres) tot i que no ha estat facil dormir amb el que es movia el catxarro. Durant el cami ha plogut i aqui a Udaipur tambe ho esta fent esporadicament.

Ahir, vaig acabar de veure el llac que hi ha al costat de Jaisalmer, molt evocador, al estar al costat del desert. L'aigua es d'origen natural, pero va ser excavat per poder mantenir-la. Es ple de petits temples al voltant i a l'interior i en epoques menys seques (es posible aixo al desert?) s'hi pot 'navegar' amb unes barquetes, rotllo el parc de la ciutadella.

El llac

El que em va xocar molt va ser els peixos que hi viuen...hi havia un home tirant-los-hi menjar i per un moment em va semblar que hi havia foques al llac... pero al fixar-m'hi millor vaig veure que no, eren els peixos mes lletjos que he vist, grisos, de prop d'un metre de llarg i un pam d'ample, amb un bigoti gran, tots amuntegats uns sobre altres a veure si agafaven alguna cosa per menjar... una visio forsa... no em surt la paraula.

Jutgeu vosaltres mateixos...

Un cop passat el susto em vaig dedicar a passejar pels voltants sentint-me una mica al mig del desert o millor la sabana (hi havia alguns arbres i matorrals). Per la tarda em vaig despedir de la gent del GH, tots joves i molt bona gent i cap al bus.

Vista del fort de Jiasalmer

Despres de la nit dormint el que he pogut, he arribat a Udaipur (devien ser les 5.30) i juntament amb un parell de noies que anavem al mateix bus hem buscat allotjament. He aprofitat per dormir fins una hora raonable (sobre les 10) i despres he comensat la visita a la ciutat.

Es nota que aquesta si es una ciutat forsa turistica, ja que es ple de hotels i alguns de moltissim nivell. Aqui s'hi va rodar alguna escena de Octopussy de James Bond en el un palau que hi ha al mig del llac (be ara de llac en queda poc, a penes un fangar) que devia ser molt evocador als seus temps. Ara esta reconvertit en un hotel de luxe.

El que queda de llac aquest any...

He visitat el palau del mahara de Mewar (la regio, la capital del cual es Udaipur) i nomes dir-vos que es el mes gran dels que hi ha al Radhjastan. Segons explica la llegenda, la familia reial son els representats a la terra del deu Sol. L'etorn es forsa maco i dema intentare apropar-me a un parc que hi ha un parell de km al nord i sortir una mica de tants palaus i ciutats.

Palau d'Udaipur

La seguent parada, cami de Delhi a trobar el Matt i la Merche sera Pushkar. Pero aixo ja sera diamarts crec.

Per tranquilitzar, tot i que es logic si estic escribint aixo, es que l'atentat que hi ha hagut a Ahmedabad, una ciutat a uns 300 km al sud d'aqui no m'ha afectat mes que a vosaltres pel moment. Apa, seguim en contacte.

Jaisalmer

Jaisalmer, al mig del desert del Thar i la ultima ciutat important de la india en aquesta part de la frontera amb Paquistan. Aqui la calor es mes severa i del migdia a ben entrada la tarda millor estar resguardat. Aquesta ha estat una ciutat molt important durant els anys en que la ruta de la seda i les especies estaven a ple rendiment, pero despres va perdre molta de la seva importancia estrategica. Es una ciutat al mig del no res amb un fort enmurallat on hi viu una quarta part de la seva poblacio total. Hi ha tambe una base militar a les afores ja que es a nomes uns 100 km de la frontera amb pakistan.

La primera trobada amb el desert que vaig tenir, va ser al despertar-me al tren amb algo semblant a sorra a la boca... al despertarme vaig veure que estava tot cobert d'una fina capa de sorra, consecuencia del vagons sense vidres. Aixo seguit dún eixam de conductor de rickshaw intentant-te convencer que anessis als seus GH...es nota la temporada baixa.
Un cop instalat, no sense abans haver-me de passejar mitja hora descals (merda de sandalies...), vaig poder descansar una bona estona i per la tarda vaig poder gaudir de la ciutat i el fort.
Es un plaer passejarse pels carrerons de dintre el fort aixi com visitar el palau del mahara i les havelis que hi ha. Es nota que el Radhjastan ha estat terra de disputes perque tot gira al voltant dels raj (reis) i els seus enfrontaments. Nomes al Radhjastan hi havia 52 reis diferents...amb les consecuents disputes.

Vista desdel palau

Un dels grans problemes que tenen ara és que la ciutat s'esta enfonsant. El fort no va ser dissenyat per suportar la quantitat d'aigua que s'utilitza ara, especialment amb el turisme, i les instal.lacions arcaiques no poden drenar tota l'aigua. La ciutat es construida amb un pedra de sorra i per tant no especialment resistent a l'aigua. En consecuencia, part de les cases i muralla estan cedint.

Vista de la ciutat desde el fort

Aqui una opcio bastant comuna es fer un safari al desert del Thar i anar a passar alguna de les nits sota les estrelles al desert. Pero al final no crec que ho faci. Estic vivint les primeres consecuencies del menjar indi i avui he estat gairebe tot el dia intentant recuperarme, pero sembla que la cosa millora. De totes formes ja he decidit que dema toca tornar-se a moure fins la seguent parada del viatge, ja que en les condicions que estic, lo del desert, el que em venia de gust fer aqui no ho podre fer i aixi aprofito per arribarme fins Udaipur i el seu llac. M'espera un viatge de prop de 16 hores fins a Udaipur amb autobus, pero espero poder aprofitar per dormir.

Segueixo sense pujar cap foto, pero prometo fer-ho tan bon punt pugui. Ja es comensa a notar la presencia de molts turistes i bastants d'ells catalans. Suposo que la cosa anira increxendo a mida que arribi l'agost tot i que aquesta es una de les zones mes visitades aixi que es normal.
Ens veiem a Udaipur...

Delhi - Jodhpur

Primer post, ho se una mica tard, pero crec que a temps encara, sino despres se'm girara massa feina per recopilar tot el viscut...
L'anima del blogg es tenir simplement una forma oberta a tots els que ho vulguin per mantindre's al informats del meu viatge (si consegueixo jo mateix portar-lo al dia...).
Fetes les presentacions, passem al tema que ens ocupa.

Soc a Jodhpur, la "ciutat blava". He arribat aquest mati procedent de Jaipur, la "ciutat rosa". Si, se que sona una mica al parxis pero es tracta del nom que li donen pel color majoritari que tenen les cases a cada lloc. Abans de Japiur vaig venir de Delhi on vaig comensar el viatge. Per tant fare un flashback i ens situarem al passat 18 de Juliol.

Divendres pel mati va comensar aquest periple per terres indies desde Barcelona. Vol desti Zurich per fer un canvi d'avio i agafar el seguent Zurich-Delhi. El viatge va anar forsa be i va ser menys pesat del que esperava. Al segon vol ja vaig tenir la primera trobada amb la india i vaig coneixer el Soumya (ni idea de com pronunciar-ho), un noi de Calcuta que havia anat de vista a Zurich (?), a veure si el meli m'ho sap explicar. Total que encara no ens haviem enlairat que ja estava preguntat-me com em deia a que em dedicava, quants germans tenia, etc. (costum totalment extes en aquestes terres). Per no fer-ho tardar mes aqui, vam intercanviar mails i potser si visito Calcuta li escric.

Total que a l'aeroport m'esperaven la Merche i el germa del Matt i l'Audrie la seva dona. Va ser una gran ajuda que em vinguessin a rebre i veure cares conegudes. No les tenia totes en que pogues trobar el Guest House (GH) al que m'havien dit que eren. Despres d'un variat viatge amb bus + Autorickshaw vam arribar a l'habitacio on esperava el Matt... malalt!! per primer cop en tot el seu viatge!! De totes formes pels que el recordeu, la pinta no havia canviat massa... segueix prim i blanc com sempre tot i que una mica moreno paleta.

Dissabte vam passejar-nos per Delhi despres de fer-me amb el bitllet cap a Jaipur pel dia seguent. Ells marxaven per la nit aixi que va ser una trobada vista i no vista. Llastima que no vam conseguir trobar el Delhi Golf club... i no va ser per no intentar-ho. Total que per la nit ens vam separar i de nou cap a la Tibetan Refugee colony, on era el GH, pero ja sol. Mala nit, pero superada el dia seguent, i primera experiencia amb el tren de la india del viatge. Forsa be, un 2A (llitera de 2 amb aire acondicionat, tot un luxe) de 6 hores, tranquil per comensar. A la tarda arribava a Jaipur i despres d'una petita passejada vaig trobar rapid GH. Lluita constant amb els rickshaws, un continu durant el viatge. Un cop instalat vaig poder-me relaxar i em vaig regalar un sopar occidental (tot i la bona experiencia de Delhi amb el Chicken Tandoori i els noodles Tibetans).

Dilluns em vaig despertar tard i vaig comensar la vista per la ciutat rosa. Passeig pels basars plens de mil i una coses imaginables i primera visita a un palau d'un Maraha, el de Jaipur.

Palau dels vents

Visita tambe del palau dels vents (palau construit per que les dones del Maraha puguessin veure l'exterior sense ser vistes) i intent d'arribar al fort de Nahargarth amb perdua pel cami i sorpresa amb la troballa del temple del sol (prometo pujar fotos de tant espectaculars llocs un cop pugui trobar un ciber on pugui).

Aqui teniu el temple del sol (l'esvastica es el simol hindu del sol)

Vista des del temple

La resta de la tarda la vaig passar xerrant amb uns de madrid que eren a la mateixa GH. Es notava que feia temps que no parlava llarg i estes, perque ens vam passar gairebe 4 hores xerrant...

Dia seguent visita al palau d'Amber, amb periple amb mini bus de servei regular per 5 Rupies el trajecte (menys de 10 centims d'e), tota una aventura. Impressionant tant el palau com el fort que hi havia sobre el turo, Jaigargh. Altre cop unes vistes increibles. De totes formes el dia va passar factura i em vaig cremar coll i brasos. De tornada vaig poder saborejar un Lassi increible (especie de yougurt liguid) i a fer temps pel tren que sortia a mitja nit. Per sort vaig trobarme els de madrid i em vaig poder dutxar abans d'agafar el tren, perque no se quan podre tornar-ho a fer.

Fort d'Amber

Jo al fort de Jaigargh passant calor

I amb tot, arribem al dia d'avui, despres d'un viatge de 7 hores (eren 5'5 previstes) forsa menys relaxat (Sleeper Class - llitera de tres sense AC) amb una motxila als peus i l'atre al cap. Total que porto desde les 7 vagarejant per la ciutat esperant el seguent tren cap a Jaisalmer que surt aquesta nit. Entre mig esmorzar revitalitzant amb una esplendida vista del fort a un roof-top restaurant, visita al Fort (Meherangarth) y visita al Jaswant Thada (especie de monument funerari).

La visita al fort ha estat impressionant.

Vista de la ciutat blava desde el fort

La historia d'aquestes terres, amb les seves lluites entre ciutats, entre religions i dinasties es impressionant. El fort en questio mai va ser pres per la forsa al llarg de tota la historia tot i ser constantment assatjat per diferents exercits. Impressiona veure tambe com vivien els Marahas i la seva cort i notar la historia que despren cada pedra del fort. La veritat es que la historia d'aquestes terres es molt mes epica que qualsevol de les histories de la nostra edat mitjana. Increible tambe veure com se les ingeniaven per acumular i distribuir l'escasa aigua que hi ha i les llegendes que hi ha darrere de cada raco.

L'imponent Meherangarth

I ja n'hi ha prou per avui (es nota que estic fent temps a veure si baixa un amica el sol i puc sortir a passejar una mica...).

to be continued...