domingo, 27 de julio de 2008

Udaipur

Ja he deixat enrrere la calor i l'ambien sec del desert gracies a gairebe 16 hores de bus, aixo si un sleeper bus (=bus amb seients i sobre una especie de lliteres) tot i que no ha estat facil dormir amb el que es movia el catxarro. Durant el cami ha plogut i aqui a Udaipur tambe ho esta fent esporadicament.

Ahir, vaig acabar de veure el llac que hi ha al costat de Jaisalmer, molt evocador, al estar al costat del desert. L'aigua es d'origen natural, pero va ser excavat per poder mantenir-la. Es ple de petits temples al voltant i a l'interior i en epoques menys seques (es posible aixo al desert?) s'hi pot 'navegar' amb unes barquetes, rotllo el parc de la ciutadella.



El llac

El que em va xocar molt va ser els peixos que hi viuen...hi havia un home tirant-los-hi menjar i per un moment em va semblar que hi havia foques al llac... pero al fixar-m'hi millor vaig veure que no, eren els peixos mes lletjos que he vist, grisos, de prop d'un metre de llarg i un pam d'ample, amb un bigoti gran, tots amuntegats uns sobre altres a veure si agafaven alguna cosa per menjar... una visio forsa... no em surt la paraula.

Jutgeu vosaltres mateixos...

Un cop passat el susto em vaig dedicar a passejar pels voltants sentint-me una mica al mig del desert o millor la sabana (hi havia alguns arbres i matorrals). Per la tarda em vaig despedir de la gent del GH, tots joves i molt bona gent i cap al bus.

Vista del fort de Jiasalmer

Despres de la nit dormint el que he pogut, he arribat a Udaipur (devien ser les 5.30) i juntament amb un parell de noies que anavem al mateix bus hem buscat allotjament. He aprofitat per dormir fins una hora raonable (sobre les 10) i despres he comensat la visita a la ciutat.

Es nota que aquesta si es una ciutat forsa turistica, ja que es ple de hotels i alguns de moltissim nivell. Aqui s'hi va rodar alguna escena de Octopussy de James Bond en el un palau que hi ha al mig del llac (be ara de llac en queda poc, a penes un fangar) que devia ser molt evocador als seus temps. Ara esta reconvertit en un hotel de luxe.


El que queda de llac aquest any...

He visitat el palau del mahara de Mewar (la regio, la capital del cual es Udaipur) i nomes dir-vos que es el mes gran dels que hi ha al Radhjastan. Segons explica la llegenda, la familia reial son els representats a la terra del deu Sol. L'etorn es forsa maco i dema intentare apropar-me a un parc que hi ha un parell de km al nord i sortir una mica de tants palaus i ciutats.

Palau d'Udaipur

La seguent parada, cami de Delhi a trobar el Matt i la Merche sera Pushkar. Pero aixo ja sera diamarts crec.

Per tranquilitzar, tot i que es logic si estic escribint aixo, es que l'atentat que hi ha hagut a Ahmedabad, una ciutat a uns 300 km al sud d'aqui no m'ha afectat mes que a vosaltres pel moment. Apa, seguim en contacte.

5 comentarios:

Anónimo dijo...

Hola Oriol sembla que ara ja he trobat el que calia fer, a més del que em deies que ja ho feia calia escriure totes aquestes lletres rares de color que no feia.
Mira el correu i contesta'ns
una petó
Agnès

Anónimo dijo...

Esta bè aixo del blog,ja li pasare a la MªRosa l'adreça, per aqui els mortals que treballem i encara no hem fet vacances estem be.
Mentres llegeixo el que escrius, tinc al costat un mapa de l'india per situarme ara nomès hem falten les fotos.
Una abraçada ben forta i molts petonets.
Montse

Anónimo dijo...

Oriooooool!!!
Sóc la Maria! Acabo d'arribar de Tenerife i el primer que he fet ha sigut mirar el blog, perquè els pares cada dia per telèfon em deien " que l'Oriol s'ha fet un blog, que el miris, que li donis a la Fedua..." i ja hem tenien fartaaa! (és broma si ho llegiu!)

Fas bastanta envejeta, eeeh però jo ara ja estic bé aquí a casa, que ja he estat molts dies fora i ja trobava a faltar el menjar de la mare, el meu llit, la tia...en fi...la vda de BCN.

Ves-nos informant!
Petoneeeeeeeeeeeeets molt grans!
Maria (la germaneta x si no ho recordaves...:P)

Anónimo dijo...

hola wapo, t acabo d enviar un mail i després mhe mirat el blog per descobrir que tho estàs currant moltíssim, mola! saps que fem les mateixes fotos? jajaja jo també vaig flipar amb els peixos que s amuntegaven al llac de jaisal! prepara la càmera: a pushkar passa exactament el mateix! fins i tot alguns sembla que vulguin sortir de laigua! un ptonarro ben fort wapo, take care
ly

lito dijo...

Hola familia!!
Es bo tenir noticies de tots. A veure si puc anar pujant les fotos i aixi podeu imaginar-vos millor aixo.
una abrasada a tots!