lunes, 1 de septiembre de 2008

Reaching Leh...




Impressionant... es la unica paraula que se'm acut per descriure el viatge entre Manali i Leh, i es queda curta...
El viatge va comensar tard, be sobre les 2h de la matinada i clar sense dormir. Minibus direccio Leh, uns 460 km per davant, unes 18h i alguns dels ports de muntanya habilitats per cotxes mes alts del mon. Un cop recollida tota la gent que feia el mateix recorregut vam sortir de Manali a plena nit. Primers intents de dormir i suposo que amb cert exit perque no recordo massa d'aquesta part del viatge. El que si m'ha quedat clar es que si mai has de fer un viatge d'aquests no deixis que et possin als ultims seients del Minibus, directament sobre la suspensio del darrera, perque acabaras creient que ets al Dragon Khan i la teva esquena acabara desfeta.
El primer port d'uns 4800m el vam passar de nit i no recordo massa mes que alguna part de la baixada, on ja es comensava a perfilar el paissatge que ens acompanyaria al llarg de la travessia.
Primera parada, ens prenen nota del Passaport i prenem el primer Chai. Forsa fred, el paissatge ja increible, valls enormes sense gairebe senyal de presencia humana, mes que la carretera.


Carnisseria improvitzada
Seguim el viatge i un seguit de valls es van succeint, on cada una ens brinda un paissatge mes surrealista, a costat i costat es succeeixen muntanyes de tots els colors imaginables, la vegetacio es casi desconeguda i a vegades dona la sensacio d'estar en un altre planeta. El bus porta dos conductors i cada 4 hores es van turnant. La carretera hi ha moments en que no es mes que un cami de pedres que va esclant les muntanyes. Passem per petits campaments que serveixen d'avituallament a la multitud de camions que recorren la carretera. Parem varis cops a pendre nota dels passaports i estirar unamica les cames. Tambe ens creuem amb diferents bases militars, molt habituals en aquestes terres proximes a les fronteres. Pero millor que les paraules son les fotos...
Diverses fotos del paissatge i la seva evolucio
Un cop passat el port de Lachulung La de 5060m baixem a un altipla que sembla no tenir fi... tot es terra , la carretera desapareix en una multitud de roderes on cada una segueix el seu desti. Inmens... y a mes de 4500 metres d'alsada!

L'altiplà

Ja cap al tard afrontem la pujada del definitu port Tanglang La de 5300m d'alsada, el terecer apte per vehicles mes alt del mon (el primer, es a uns 20 km de Leh en direccio a la vall del Nubra). A mesura que ens acostem al port es va tapant el cel (be de fet som nosaltres que ens possem dintre els nuvols) i comensa a ploure aigua neu. Veiem baixar un grup d'uns quinze ciclistes... ha de ser increible.

Baixada amb bici...
Quan arribem al cim els nuvols amb prou feines ens deixen veure els cartells i degut al temps no parem. El famos port, cobert pels nuvols
Ara queda la baixada i fins a Upshi, ja a la vall de l'Indu, la mateixa que Leh. L'ultim tram del viatge el fem practicament de nit i arribem sobre les 21:30 a Leh. Nomes queda buscar allotjament menjar alguna cosa i poder descansar una mica...

4 comentarios:

Anónimo dijo...

ya te lo dije!!! si vuelvo a la india, será para hacerme toda la parte del himalaya!!!

Anónimo dijo...

M'agrada que ho disfrutis fins l'últim moment.Ja farem sessions de fotos, perque crec que amb una no serà possible
Petons i fins aviat
Agnès

Anónimo dijo...

quin comiat de viatge més autèntic, sí senyor!! m'heu posat les dents llargues amb Leh tots plegats! hauré de tornar a l´índia, ja ho veig! un petonarro ben fort wapo, t'esperem eh??? a quinhora arribes?´

Anónimo dijo...

Oriol, que esto parece una novela, te ha faltado el continuará.... pero mejor todavia, que nos lo contaras en persona.
Buen viaje, aunque supongo que despues de tantas horas bus, el viaje en avion sera un abrir y cerrar de ojos. Ale, besitos