Namaste Nepal

Ja soc a Kathmandu!! la veritat es que ha sigut una mica odisea arribar fins aqui, pero finalment sembla que ja hi soc. Abans de res, primeres impressions: moltissim verd per tots els voltants, suposo que la temporada de pluja es nota. De moment pel poc o res que he pogut veure, es infinitament mes tranquil que la india (sembla mentida pocs cops escoltes el claxon, l'esport prefereit a la india). Potser algo mes occidentalitzats en quan a l'aspecte (les dones no van tant amb sari o la vestimenta local). I un clima menys caluros que a la India(aqui hi te molt a veure l'altura suposo).

Feta l'introduccio, us fare cinc centims del viatge fins aqui. er comensar ahir vaig deixar Mamallapuram, per anar amb el Matt a Chennai on arribava la seva germana y cunyat a passar unes setmanes amb ell. Jo, com tenia el vol aquest mati al mateix Chennai, vaig agafar ja tots els trastos. A l'autobus ja vam tenir la primera historia al intentar agafar el tren a l'aeroport (una especie de rodalies a lo indi) desde l'autobus i finalment hi vam arribar amb autorickshaw. Un cop vam recollir la part de la familia que encara no havia vist aqui, vam tornar de l'aeroport, aquest cop amb el famos tren. Despres de l'ultim chai amb el matt, ens vam separar i vaig tornar de nou el viatge sol. Eren ja les 7 i era fosc i per acabar-ho d'adobar va comensar a ploure. Total que vaig anar amb el trastos cap a un dels GH que sortien a la guia prop de l'estacio de tren per l'endema agafr-lo de nou direccio aeroport.

Despres de caminar forsa vaig arribar a l'esmentat GH... era benbe com la casa de la caritat... era del salvation army, amb lo que podeu imaginarvos que amb un nom aixi no era massa acollidor. Dormitori compartit (sobretot amb els mosquits), bany a fora el pati i nomes un inquili a la meva habitacio... un nordamerica que encara no se que coi hi feia alli, crec que esperava que fos la data del seu bitllet de tornada, pero em va semblar entendre que tenia previst comprar-se una casa a Bombai i un cote als EEUU per portalsel a la india... en fi, tot un personatge... es va alegrar tant de veure un occidental que casi m'abrasa... passat el tramit de menjar algo vaig probar d edormir, peor la veritat es que he fet de tot menys aixo, entre el mosquits, els sorolls, les rates que imaginava pel voltant i la calor que feia... pfff en fi com havia de marxar a les 5 i poc ja m'ha anat be. Despres trajecte fins a l'aeroport i primer avio fins a Delhi.

A delhi he tingut una nova experiencia del que es la india. L'avio ha aterrat a la zona de vols internacionals tot i ser domestic. Llavors ens han portat amb un bus desde peu de pista fins la terminal domestica (havent de recorrer tot el perimetre de la pista...) uns 15 minuts. Al arribar alla pregunta on has de fer el transit i casi corrents cap a fora un altre cop i a dintre un bus. Cami invers del perimetre de la pista amb varis com jo que tenien una conexio internacional. Pero es que les terminals no estan conectades... son com dos aerports independents, nomes comparteixen la pista... Torna a passar tots els controls de seguretat i registra la teva sortida de la India. Pujem a l'avio i nomes entarnos, ens informen que tindrem un petit retard de dos hores!! es veu que l'exercit necessitava la pista per fer unes maniobres(?)... En fi que el que no m'havia passat mai, compartir pista amb l'exercit. Una plei i varis manjars despres em pogut enlairar-nos i una hora i mitja mes tard ja erem a Kathmandu. I res aqui estic instalat al centre de Kathmandu en un habitacio molt petita pero am balco i en una zona molt tranquila. Us segueixo informant.

Retorn al sud...

Fa temps desde l'ultima entrada... M'havia quedat a Delhi just tornant de Risikesh, a les muntanyes. Doncs desde llavors han passat forsa coses. El pla inicial era anar baixant esglaonadament cap al sud on dema arriba la germana del Matt, pero un imprevist d'ultima hora (el tren va marxar a dos hores abans del que nosaltres creiem que era la seva hora...) ens va fer perdre el tren. La prespectiva de quedar-nos un altre dia a Delhi no ens convencia massa i vam decidir que el trajecte el fariem d'una tirada fins al sud. Aixo deixa les coves d'Ajanta i Ellora per la proxima ocasio, sigui quan sigui.

Aquella mateixa nit agafavem un tren que ens permetia creuar l'India de nord a sud... amb la "friolera" de 32 hores per davant. Dit aixi, en fred espanta, i en calent tambe... pero be al final va ser menys del que hauria pogut ser. Vam poder canviar el bitllet que haviem perdut i ens van tornar la meitat del bitllet (la renfe te aquest servei tambe?) i vam comprar el nou (prop de 8 Euros per creuar tota l'India de N a S). El viatge et dona temps per probar totes les formes posibles de seure i estirar-se a les lliteres, per probar tota la gama de menjars que t'ofereixen durant tot el trajecte, per parlar de tot i mes, per coneixer els companys de compartiment, per mirar el paisatge, per llegir, per dormir i un llarg etcera... La sort que vam tenir es que passavem dos nits durant el trajecte i aixi el viatge es fa mes rapid.

Un cop vam arribar a l'estacio de Chennai (Madras) Central vam esmorzar en un lloc de menjar local (heu probat el picant, salat i greixos de bon mati?) i a buscar el bus urba que ens portes a la parada d'autobusos principals... al cap de 10 minuts vam descobrir que el bus anava en l'altra direccio a la que estavem esperant. 10 minuts mes d'espera i vam poder agafar el bus (molt divertit veure com pujen i baixen de l'autobus en marxa...).

Vam agafar el bus que ens duia a Mamallapuram, un petit poble pescador a uns 80 km de Chennai. L'any passat amb l'edu ja hi vam ser i el matt tambe hi havia estat feia temps, aixi que ens va semblar el lloc perfecte per passar uns dies tranquils al costat del mar.

Vista desdel terrat de la GH, platja i temple

El poble cada dia que passa esta creixent mes i l'estan remodelant mes. Fa uns anys va ser afectat pel famos Tsunami, pero ara ja esta perfectament arreglat i no paren de fer-li reformes. Esta tot el poble en obres i les GH i restaurants no paren d'apareixer per tot arreu. El gran problema que te es que esta infestat de francesos!! si, si jo crec que ni a fransa m'havia trobat amb tants francesos per metre quadrat. Tambe hi hem trobat alguns catalans, pero els francesos deuen ser mes del 80% dels turistes. L'antiga colonia francesa de Pondicherry es 100km al sud, suposo que aixo hi te forsa a veure.

La veritat es que desseguida notes que el sud de la india va a un altre rittme. I encara mes en un petit poble com aquest... La eleccio va ser encertada i hem passat uns dies molt tranquils. Hem estat dormint en una habitacio d'una casa d'una familia a 20m del mar. Hem aprofitat per menjar una mica de peix i alguna que altra gamba, probar les especialitats del sur (merche tenias razon, todo locales, pero buenisimo!). Tambe hem vist el Shore Temple (un temple just a la costa) i els temples escavats dintre de les roques.

Un dels esmentats temples

Ahir vam llogar una bicicleta i ens vam pasar la tarda i el mati d'avui amunt i avall dels pobles dels voltants (el matt s'esta entrenant per la tornada...) que amb les bicis que portavem ha estat tot una fita.

El matt en ple esfors

Dema arriba la germana del Matt a Chennai i jo aprofitare per quedar-me a la ciutat perque el dilluns de bon mati agafare un vol al Kathmandu. La visita al Nepal no estava prevista pero era una possibilitat que poc a poc ha agafat forsa i m'agradaria passar-hi com a minim una setmana. Ja veurem com vaig tenint l'agenda del viatge, erpque al nord de la india encara em falten algunes coses interessants que visitar... Per tant si no passa res la proxima entrada sera desde el Nepal i de nou al N i a la muntanya, tot i que una mica mes alt...

Risikesh

Us escric desde Delhi, on hem baixat a despedir la Merche que marxa aquesta nit. Fins avui hem estat a Risikesh, una petita poblacio enmig de muntanyes molt verdes que son els precedents de l'inmens Himalaya que hi ha mes al nord. El poble es al volant del riu Ganges que en aquesta etapa del seu recorregut es forsa mes net i baixa amb una forsa impressionant.

Vista_riu_avall

Hi ha un parell de ponts penjats que comuniquen les dos ribes del poble i que son forsa impressionants. Ja ho veureu a les fotos.

Un_dels_ponts

Aqui es on els Beattles van venir a fer un retir espiritual a un Ashram de no se quin guru. Com us podeu imaginar es un poble ple de llocs on apendre Yoga de tot tipus, instruments musicals indis, meditacio, massatges ayurvedics i un munt d'activitats imaginbles pasant pel Rafting (que segur deu ser impressionant quan es temporada).

Han estat dies tranquils de descansar, fer-nos un massatge ayurvedic (forsa be, la veritat) i passejar pels voltants. Es bo de tant en tant passar una mica de fred al vespre quan vens de segons quins climes i poder remullar-se els peus al mitic Ganges sense por de patir alguna infeccio.

La_proba!!!

Tambe hem trobat un restaurant on hem pogut menjar de tot i mes en un ambient molt xulo.

Matt_i_Mertxe

De totes formes dema tornem a agafar el tren i ens espera un viatge de prop de 22 hores en tren fins a Aurangabad. Alla volem visitar unes coves budistes forsa antigues que hi ha(Ajanta i Ellora) pero ja veurem que tenim temps de veure.

Canvi_de_plans:Som_a_Mamallapuram_al_sud,prop_de_Madras...

Pushkar

Diu la llegenda que, ara no se quin deu dels molts que tenen-prometo posar-hi el nom correcte-, va deixar caure una flor de Lotus al terra i va sortir el llac de Pushkar. Com podeu imaginar-vos es un poble sagrat i per tant, lloc de peregrinacio i veneracio. El llac esta rodejat de Ghats (escales que arriben fins la riba) on la gent ve a purificar-se a les seves aigues.

Es un poble al mig del no res rodejat de petites muntanyes, pero amb un ambient molt relaxat. M'ho he agafat amb forsa calma un parell de dies per descansar i gaudir d'un lloc com aquest. L'altre dia vaig pujar a un temple que hi ha en una de les muntanyes proximes, podeu veure la magnifica vista que hi havia des d'alla...

Vista del temple amb Pushkar i el seu llac sota

De totes formes, despres de la caminada sota el sol que vaig fer-me per arribar-hi, era l'hora de tancar, amb el que no el vaig poder veure per dins. De totes formes queda clar que el millor era el que es podia veure desde fora.

Al mateix vespre vaig anar a veure la posta de sol desdel pont que hi ha en un dels extrems del llac. El pont, com en tots els temple i llocs sagrats, t'has de descalsar.

Posta de sol davant del llac

Al ser un lloc on la gent hi ve a fer un petit descans, hi ha forsa ambient i he conegut forsa gent aqui. Pero com tot lo bo s'acaba i despres d'aquests dies de relax (no masses tampoc...) he agafat un bus fins a Delhi, on m'esperaven el Matt i la Merche. Per la tarda teniem un billet de tren per pujar fins a Risikesh, que diuen que es la capital del yoga y on els beattles van passar-hi un temporada en un Ashram. La parada a Delhi ens ha servit tambe per comensar a preparar la continuacio del viatge i hem comprat algun bitllet.

Ara som a Risikesh, un paratge enmig de muntanys i boscos. Ens ho estem agafant amb calma tambe perque la mertxe pugui disfrutar dels seus ultims dies de viatge, ja que torna el 4. Espero poguer pujar algunes fotos mes en breu de Pushkar i Risikesh.

Udaipur

Ja he deixat enrrere la calor i l'ambien sec del desert gracies a gairebe 16 hores de bus, aixo si un sleeper bus (=bus amb seients i sobre una especie de lliteres) tot i que no ha estat facil dormir amb el que es movia el catxarro. Durant el cami ha plogut i aqui a Udaipur tambe ho esta fent esporadicament.

Ahir, vaig acabar de veure el llac que hi ha al costat de Jaisalmer, molt evocador, al estar al costat del desert. L'aigua es d'origen natural, pero va ser excavat per poder mantenir-la. Es ple de petits temples al voltant i a l'interior i en epoques menys seques (es posible aixo al desert?) s'hi pot 'navegar' amb unes barquetes, rotllo el parc de la ciutadella.

El llac

El que em va xocar molt va ser els peixos que hi viuen...hi havia un home tirant-los-hi menjar i per un moment em va semblar que hi havia foques al llac... pero al fixar-m'hi millor vaig veure que no, eren els peixos mes lletjos que he vist, grisos, de prop d'un metre de llarg i un pam d'ample, amb un bigoti gran, tots amuntegats uns sobre altres a veure si agafaven alguna cosa per menjar... una visio forsa... no em surt la paraula.

Jutgeu vosaltres mateixos...

Un cop passat el susto em vaig dedicar a passejar pels voltants sentint-me una mica al mig del desert o millor la sabana (hi havia alguns arbres i matorrals). Per la tarda em vaig despedir de la gent del GH, tots joves i molt bona gent i cap al bus.

Vista del fort de Jiasalmer

Despres de la nit dormint el que he pogut, he arribat a Udaipur (devien ser les 5.30) i juntament amb un parell de noies que anavem al mateix bus hem buscat allotjament. He aprofitat per dormir fins una hora raonable (sobre les 10) i despres he comensat la visita a la ciutat.

Es nota que aquesta si es una ciutat forsa turistica, ja que es ple de hotels i alguns de moltissim nivell. Aqui s'hi va rodar alguna escena de Octopussy de James Bond en el un palau que hi ha al mig del llac (be ara de llac en queda poc, a penes un fangar) que devia ser molt evocador als seus temps. Ara esta reconvertit en un hotel de luxe.

El que queda de llac aquest any...

He visitat el palau del mahara de Mewar (la regio, la capital del cual es Udaipur) i nomes dir-vos que es el mes gran dels que hi ha al Radhjastan. Segons explica la llegenda, la familia reial son els representats a la terra del deu Sol. L'etorn es forsa maco i dema intentare apropar-me a un parc que hi ha un parell de km al nord i sortir una mica de tants palaus i ciutats.

Palau d'Udaipur

La seguent parada, cami de Delhi a trobar el Matt i la Merche sera Pushkar. Pero aixo ja sera diamarts crec.

Per tranquilitzar, tot i que es logic si estic escribint aixo, es que l'atentat que hi ha hagut a Ahmedabad, una ciutat a uns 300 km al sud d'aqui no m'ha afectat mes que a vosaltres pel moment. Apa, seguim en contacte.

Jaisalmer

Jaisalmer, al mig del desert del Thar i la ultima ciutat important de la india en aquesta part de la frontera amb Paquistan. Aqui la calor es mes severa i del migdia a ben entrada la tarda millor estar resguardat. Aquesta ha estat una ciutat molt important durant els anys en que la ruta de la seda i les especies estaven a ple rendiment, pero despres va perdre molta de la seva importancia estrategica. Es una ciutat al mig del no res amb un fort enmurallat on hi viu una quarta part de la seva poblacio total. Hi ha tambe una base militar a les afores ja que es a nomes uns 100 km de la frontera amb pakistan.

La primera trobada amb el desert que vaig tenir, va ser al despertar-me al tren amb algo semblant a sorra a la boca... al despertarme vaig veure que estava tot cobert d'una fina capa de sorra, consecuencia del vagons sense vidres. Aixo seguit dún eixam de conductor de rickshaw intentant-te convencer que anessis als seus GH...es nota la temporada baixa.
Un cop instalat, no sense abans haver-me de passejar mitja hora descals (merda de sandalies...), vaig poder descansar una bona estona i per la tarda vaig poder gaudir de la ciutat i el fort.
Es un plaer passejarse pels carrerons de dintre el fort aixi com visitar el palau del mahara i les havelis que hi ha. Es nota que el Radhjastan ha estat terra de disputes perque tot gira al voltant dels raj (reis) i els seus enfrontaments. Nomes al Radhjastan hi havia 52 reis diferents...amb les consecuents disputes.

Vista desdel palau

Un dels grans problemes que tenen ara és que la ciutat s'esta enfonsant. El fort no va ser dissenyat per suportar la quantitat d'aigua que s'utilitza ara, especialment amb el turisme, i les instal.lacions arcaiques no poden drenar tota l'aigua. La ciutat es construida amb un pedra de sorra i per tant no especialment resistent a l'aigua. En consecuencia, part de les cases i muralla estan cedint.

Vista de la ciutat desde el fort

Aqui una opcio bastant comuna es fer un safari al desert del Thar i anar a passar alguna de les nits sota les estrelles al desert. Pero al final no crec que ho faci. Estic vivint les primeres consecuencies del menjar indi i avui he estat gairebe tot el dia intentant recuperarme, pero sembla que la cosa millora. De totes formes ja he decidit que dema toca tornar-se a moure fins la seguent parada del viatge, ja que en les condicions que estic, lo del desert, el que em venia de gust fer aqui no ho podre fer i aixi aprofito per arribarme fins Udaipur i el seu llac. M'espera un viatge de prop de 16 hores fins a Udaipur amb autobus, pero espero poder aprofitar per dormir.

Segueixo sense pujar cap foto, pero prometo fer-ho tan bon punt pugui. Ja es comensa a notar la presencia de molts turistes i bastants d'ells catalans. Suposo que la cosa anira increxendo a mida que arribi l'agost tot i que aquesta es una de les zones mes visitades aixi que es normal.
Ens veiem a Udaipur...

Delhi - Jodhpur

Primer post, ho se una mica tard, pero crec que a temps encara, sino despres se'm girara massa feina per recopilar tot el viscut...
L'anima del blogg es tenir simplement una forma oberta a tots els que ho vulguin per mantindre's al informats del meu viatge (si consegueixo jo mateix portar-lo al dia...).
Fetes les presentacions, passem al tema que ens ocupa.

Soc a Jodhpur, la "ciutat blava". He arribat aquest mati procedent de Jaipur, la "ciutat rosa". Si, se que sona una mica al parxis pero es tracta del nom que li donen pel color majoritari que tenen les cases a cada lloc. Abans de Japiur vaig venir de Delhi on vaig comensar el viatge. Per tant fare un flashback i ens situarem al passat 18 de Juliol.

Divendres pel mati va comensar aquest periple per terres indies desde Barcelona. Vol desti Zurich per fer un canvi d'avio i agafar el seguent Zurich-Delhi. El viatge va anar forsa be i va ser menys pesat del que esperava. Al segon vol ja vaig tenir la primera trobada amb la india i vaig coneixer el Soumya (ni idea de com pronunciar-ho), un noi de Calcuta que havia anat de vista a Zurich (?), a veure si el meli m'ho sap explicar. Total que encara no ens haviem enlairat que ja estava preguntat-me com em deia a que em dedicava, quants germans tenia, etc. (costum totalment extes en aquestes terres). Per no fer-ho tardar mes aqui, vam intercanviar mails i potser si visito Calcuta li escric.

Total que a l'aeroport m'esperaven la Merche i el germa del Matt i l'Audrie la seva dona. Va ser una gran ajuda que em vinguessin a rebre i veure cares conegudes. No les tenia totes en que pogues trobar el Guest House (GH) al que m'havien dit que eren. Despres d'un variat viatge amb bus + Autorickshaw vam arribar a l'habitacio on esperava el Matt... malalt!! per primer cop en tot el seu viatge!! De totes formes pels que el recordeu, la pinta no havia canviat massa... segueix prim i blanc com sempre tot i que una mica moreno paleta.

Dissabte vam passejar-nos per Delhi despres de fer-me amb el bitllet cap a Jaipur pel dia seguent. Ells marxaven per la nit aixi que va ser una trobada vista i no vista. Llastima que no vam conseguir trobar el Delhi Golf club... i no va ser per no intentar-ho. Total que per la nit ens vam separar i de nou cap a la Tibetan Refugee colony, on era el GH, pero ja sol. Mala nit, pero superada el dia seguent, i primera experiencia amb el tren de la india del viatge. Forsa be, un 2A (llitera de 2 amb aire acondicionat, tot un luxe) de 6 hores, tranquil per comensar. A la tarda arribava a Jaipur i despres d'una petita passejada vaig trobar rapid GH. Lluita constant amb els rickshaws, un continu durant el viatge. Un cop instalat vaig poder-me relaxar i em vaig regalar un sopar occidental (tot i la bona experiencia de Delhi amb el Chicken Tandoori i els noodles Tibetans).

Dilluns em vaig despertar tard i vaig comensar la vista per la ciutat rosa. Passeig pels basars plens de mil i una coses imaginables i primera visita a un palau d'un Maraha, el de Jaipur.

Palau dels vents

Visita tambe del palau dels vents (palau construit per que les dones del Maraha puguessin veure l'exterior sense ser vistes) i intent d'arribar al fort de Nahargarth amb perdua pel cami i sorpresa amb la troballa del temple del sol (prometo pujar fotos de tant espectaculars llocs un cop pugui trobar un ciber on pugui).

Aqui teniu el temple del sol (l'esvastica es el simol hindu del sol)

Vista des del temple

La resta de la tarda la vaig passar xerrant amb uns de madrid que eren a la mateixa GH. Es notava que feia temps que no parlava llarg i estes, perque ens vam passar gairebe 4 hores xerrant...

Dia seguent visita al palau d'Amber, amb periple amb mini bus de servei regular per 5 Rupies el trajecte (menys de 10 centims d'e), tota una aventura. Impressionant tant el palau com el fort que hi havia sobre el turo, Jaigargh. Altre cop unes vistes increibles. De totes formes el dia va passar factura i em vaig cremar coll i brasos. De tornada vaig poder saborejar un Lassi increible (especie de yougurt liguid) i a fer temps pel tren que sortia a mitja nit. Per sort vaig trobarme els de madrid i em vaig poder dutxar abans d'agafar el tren, perque no se quan podre tornar-ho a fer.

Fort d'Amber

Jo al fort de Jaigargh passant calor

I amb tot, arribem al dia d'avui, despres d'un viatge de 7 hores (eren 5'5 previstes) forsa menys relaxat (Sleeper Class - llitera de tres sense AC) amb una motxila als peus i l'atre al cap. Total que porto desde les 7 vagarejant per la ciutat esperant el seguent tren cap a Jaisalmer que surt aquesta nit. Entre mig esmorzar revitalitzant amb una esplendida vista del fort a un roof-top restaurant, visita al Fort (Meherangarth) y visita al Jaswant Thada (especie de monument funerari).

La visita al fort ha estat impressionant.

Vista de la ciutat blava desde el fort

La historia d'aquestes terres, amb les seves lluites entre ciutats, entre religions i dinasties es impressionant. El fort en questio mai va ser pres per la forsa al llarg de tota la historia tot i ser constantment assatjat per diferents exercits. Impressiona veure tambe com vivien els Marahas i la seva cort i notar la historia que despren cada pedra del fort. La veritat es que la historia d'aquestes terres es molt mes epica que qualsevol de les histories de la nostra edat mitjana. Increible tambe veure com se les ingeniaven per acumular i distribuir l'escasa aigua que hi ha i les llegendes que hi ha darrere de cada raco.

L'imponent Meherangarth

I ja n'hi ha prou per avui (es nota que estic fent temps a veure si baixa un amica el sol i puc sortir a passejar una mica...).

to be continued...