Leaving Pokhara

Ja apurant les ultimes hores a Pokhara i tambe al Nepal. Han estat uns dies intensos on he conegut forsa gent, he fet una mica d'esport i m'he comensat a preparar per la tornada a la India. El dimecres vaig pujar a Sarangkot, un poble que hi ha a una muntanya sobre el llac, i que et dona unes vistes increibles del llac, la ciutat i, quan no hi ha nuvols, de l'Himalaya. Va ser un viatge una mica mogut, ja que no s'em va ocorrer res mes que llogar una bici i pujar-hi... si arribo a saber com era la carretera evidentment no se'm acut, i menys amb les bicis xineses que lloguen aqui. Va ser tota una experiencia, sota el sol, amb unes rampes que amb prou feines pujaven les motos, la cadena saltant cada dos per tres, l'esmorzar que encara el duia a mig cami de l'estomac... Aixo si un cop a dalt la vista s'ho valia (nomes faltaria). Increibles les vistes que hi ha dalt. llastima una vegada mes que els nuvols s'estanquen a on comencen les muntanyes mes altes impedint veure-les, pero bueno un ha de fer servir la imaginacio.

Les vistes del llac i la ciutat de Pokhara a l'esquerra

On hi ha els nuvols hi hauria d'haver els pics de l'Himalaya...

Els omnipresents bufals

Una vista baixant

La baixada va ser una mica moguda tambe ja que vaig voler seguir a un parell d'anglesos que anaven amb tot el kit excursionista i semblaven que sabien on anaven. I si que ho sabien, baixaven al llac per l'altre costat... pero jo havia deixat la bici al mateix cami una mica mes avall... quan em vaig adonar que no es trobaven els dos camins... vaig haver de tornar a pujar per anar pel cami correcte. I just quan pujava es va cobrir tota la muntanya amb els nuvols... impressionant. Per sort es va fer curta la pujadeta, tot i que vaig acabar mort. Quan per fi vaig poder recuperar la bici i comensar a baixar, vaig veure que no podria ni baixar la carretera, ja que la bici entre altres coses tampoc tenia uns frens massa fiables i les pendents eren brutals (vaig acabar amb un mal a les mans d'apretar el fre...pero ni aixi). Per fi vaig poder arribar a Pokhara i vig aprofitar per apuntar-me a fer rafting pel dia seguent. Vaig sopar amb una parella d'israelians que havia conegut al mati un bon steak (tots feia dies que no menjavem una bona carn).

I avui he estat fent rafting. La veritat es que ha estat genial, feia temps des de l'ultim cop i fer-ho amb aquests paisatges es tot un plaer. Una de les coses bones de ser a la epoca de plujes e sque els rius baixen amb un munt d'aigua i es perfecte per fer rafting (riu-te'n dels rius del pirineu... aqui si que porten aigua). El riu en questio es el Tirusuli, que mes avall entra a la india i desenvoca al Ganges. L'experiencia bonissima pero m'he quedat amb ganes de fer una ruta mes llarga (aqui se'n pot fer de fins a 12 dies). Els rapids son enormes tot i que hi ha hagur forsa moments de tranquilitat on ens hem pogut banyar i fins i tot hem parat a sota un salt d'aigua.

Encara que no ho sembli hi baixa moltissima aigua...

Ja un cop acabat el rafting

La veritat es que marxo amb molt bon regust del Nepal i amb ganes de veure que m'espera al nord de la India.

De Bakthapur a Pokhara

Ja he deixat la vall de Kathmandu, per arribar-me una mica mes al nordoest a Pokhara. Abans de deixar Kathmandu pero, vaig estar el diumenge a Bakthapur, una de les tres grans ciutats de la vall de Kathmandu (Kathmandu, Patan y Bakthapur). Aqui es guien per un calendari lunar i el diumenge, per ser el dia despres de la lluna plena del mes celebraven un festival per honrar la memoria dels difunts. La historia gira al voltant de les vaques, ja que creuen que son les que els guien al mes enlla i per aixo fan una desfilada pels carrers de la ciutat vella on alguns nens es difracen de vaques. Tambe seguint la processio fan una especie de ball de bastons que em va recordar molt al que fem alla (ho podreu veure a les fotos).

El citat ball de bastons

La veritat es que va ser genial coincidir aquell dia per visitar la ciutat, ja que es concetrava un munt de gent per tots els carrers. Va ser una forma diferent i agradable de coneixer el centre historic de Bakthapur, on no hi circulen vehicles de motor.

Diferents moments de la celebracio

Ja dilluns em vaig aixecar d'hora per agafar el bus que m'havia de portar fins a Pokhara a uns 200 i pico km de Kathmandu. En total unes 6 hores de viatge entre ports de muntanyes amb unes baixades i pujades molt pronunciades, vall de rius i restaurants de carretera. Al llarg de la carretera hi havia varis desprendiments causats per les plujes d'aquesta epoca.

Al final a primera hora de la tarda erem a Pokhara. Pokhara esta situada al costat del llac Phewa i com us podeu imaginar les vistes son precioses.

Vista del llac Pewa

Llastima de nou que som a l'epoca de la pluja perque la vista ha de ser genial quan pots veure les muntanyes de l'Himalaya. En particular Pokhara es la porta de varies rutes de trekking pels voltants de l'Himalaya y especialment les que porten a l'Annapurna i fins al seu camp base. Crec que al final em quedare sense poder veure el pic de l'Annapurna ja que avui porta tot el dia plovent intermitentment. Intentare aixecar-me d'hora dema al mati i probar de veure si esta mes clar.

La ciutat de Pokhara (la segona del Nepal) te una part, que es com un resort turistic al mig de la muntanya, una especie de Lloret de mar a l'himalaya. Hi ha un munt d'activitats a fer: rafting, parapent, trekking, bici,etc i com sempre un munt de botigues que et venen de tot i mes. Els hotels tambe apareixen per tot arreu. De totes formes es nota que es temporada baixa de trekkings perque no esta gaire ple. Normalment, la millor epoca pels trekkings es a partir de setembre/octubre quan el monzo ja ha passat i l'hivern encara no ha arribat.

Voltants de la vall de Kathmandu

Ahir vaig tenir un dia d'inmersio intensiva al Nepal...

Vaig aixecar-me d'hora per agafar un bus que em portes a Dulikhel, un petit poble a extren est de la vall, be de fet es ja a les muntanyes que rodejen la vall. Al final no va ser tant aviat ocm hagues volgut pero entre una cosa i altra vaig conseguir ser a les 9 a la parada de bus. Alla vaig poder agafar un dels busos locals que van pels voltants de la vall. Quan el bus va ser proi ple (aixo inclou el sostre) el bus va marxar. El trajecte que segons sembla hauria de ser de dos 2, en va durr casi 3, pero la vista mereixia la pena. Durant el trajecte vaig estar parlant amb un noi que comensava la universitat i que ja el primer dia el bus el va fer arribar tard. Pel que em va explicar hi ha una gran part dels joves que marxen a estudiar fora i normalment no tornen, ja que aqui la situacio no es massa engrescadora.

Vista del bus a ple rendiment

Un cop a Dulikhel, em vaig disposar a fer una caminada fins a una serie de temples i stupes del voltant per acabar el dia a un poble a una altra vall anomenat Panauti. En total unes 5 hores de caminada. Ja em va costar trobar el punt de partida del cami, pero un cop trobat, encara anava amb temps per poder fer la volta i no perdre l'ultim bus de tornad desde Panauti (normalment qui a les de la tarda ja no hi ha gaire forma de desplasar-se si no es amb taxi).

La veritat es que va ser genial, primer la pujada fins al temple de Khali (un petit monolit al cim d'una de les muntanyes de voltant, que ara es un punt d'observacio militar), despres la baixada fins a Kvare un petit poble per pujar despres fins a Namobudha.

Vistes desde dalt del temple de Khali

Cami a Kvare

Nanobudha es una stupa budista i un gompha tibeta que estan situats al cim d'una muntanya on segons les escriptures budistes, el princep Siddharta va alimentar un tigre i els seus cadells amb el seu cos. Despres d'aixo va reneixer a Lumbini com a Buddha. Pel cami vaig poder menjar uns noodles bonissims en un petit lloc de menjar.
Namobudha

Les vistes que hi ha desde el cim de Namobudha valen la caminada, sens dubte. Llastima que som a l'estacio del monso i cada dia hi ha uns nuvols enormes que tapen qualsevol possibilitat de veure l'himalaya i els seus 8000s.

Vista desde Namobudha

Despres nomes quedava el descens a traves de diferents pobles i un contiuo de camps d'arros... precios la veritat.

Ara nomes em quedava veure Panauti i buscar la parada de bus cap a Kathmandu.

Panauti

Va ser facil, ja que el poble no es gaire gran, i es facil trobar el bus correcte ja que hi ha uns nois que constantment van cridant la destinacio del bus. Em va tocar lloc d'honor al bus, el sostre... amb el que vaig poder tenir una bona experiencia del que es viatjar pel nepal. Us podeu imaginar que les vistes van ser increibles i l'experiencia genial.

Prespectiva des de sobre el sostre

De totes formes has d'anar amb compte perque hi ha una munt de cables al llarg de la carretera que penjen a distancies perilloses del sostre de l'autobus i no seu ser massa agradable enganxar-se a algun d'ells. Va ser divertit veure el la ruta desd'una altra prespectiva. Durant el viatge vaig poder veure clarament el problemes que tenen amb la benzina aqui. Tota l'han de comprar a l'india (com passa amb la major part de coses, depenen moltissim de la india principalment) i sembla ser que amb la pujada del petroli ha doblat el preu en poc temps. Aixo fa que no la puguin pagar i que la india els la vengui amb compta gotes. Nomes cal que penseu que aqui no hi ha tren i que l'unic mitja de locomocio que tenen es el transport per carretera... Per tant les cues que es formen als voltants de les benzineres son terribles (inclus els veus alla parats esperant que vinguin les cisternes a reomplir les benzineres) i es posen als voltants de les carreteres. Per tant les carreteres que ja son dolentes i estretes per si soles, es converteixen en autentiques trampes pel munt d'autobussos i camions que circulen en ambos sentits. Per tant el temps va anar passant entre congestio i congestio i el viatge es va allargar. Per tant vaig veure com s'enfosquia a dalt de l'autobus. Llavors vaig pode resoldre una de les preguntes que em rondava desdel mati... com s'ho feien amb els cables durant els trajectes nocturns... Simplement parant mes atencio o fent la major part del cami ajupit, cosa que em va semblar mes raonable. Entrant a Kathmandu vam haver de canviar el cami de tornada degut a una manifestacio que tallava el centre (aqui la situacio politica es forsa canviant i crec que tenia alguna cosa a veure amb el nou primer ministre). Finalment vam arribar a l'estacio i vaig poder tornar al GH a les fosques, ja que hi havia un tall de corrent electrica (forsa comu per aqui, tot i que es la primera que m'ha tocat viure). Com podeu imaginar he dormit forsa be aquesta nit...

Imatges del nepal

Una petita entrada per els primers dies del Nepal.
Nomes comentar breuement els primers dies. Dimarts vaig ser al temple de Swayambunath d'on son les imatges de les escales i les vistes de Kathmandu. Es una estupa budista, la primera que vaig veure al Nepal pero ara ja n'he vist unes quantes mes... Es impressionant la pau i tranquilitat que desprenen aquest llocs. Va ser una excursio entretinguda i amb una pujada que impressiona. Podeu veure que el cel varia molt al llarg del dia... tant pot fer sol com ploure en menys de mitja hora.

La pujada, acompanyada de micos...

Les vistes de Kathmandu des de dalt

L'estupa

Qualsevol lloc es bo...

Una petita imatge dels milers de banderes de pregaries que penjen a les proximitats de qualsevol temple budista...

Dimecres vaig anar a veure Pashupatinad, la zona del Nepal mes sagrada pels Hindus (aqui comparteixen creences entre el budisme i l'hinduimse principalment). Es un lloc on molts indis venen de peregrinacio i, com a Varanasi, hi ha una zona de Ghats on es fan cremacions. El riu mes avall va a parar al Ganges. La zona es plena de temples hindus, pero t'has de conformar en veure'ls de fora perque no hi es permesa l'entrada a no hinuds.

Vista del riu i els ghats, el fum no cal que digui de que es...

Prespectiva des de un dels multimples temples que hi ha a la zona

Des d'alla vaig seguir caminant fins a Boudhanath, on hi ha una estupa enorme i un munt de Gomphas (monasteris) budistes. Aqui es concetren gran part dels refugiats tibetans al Nepal i es un lloc de peregrinacio pels tibetans. Com podeu veure l'estupa es impressioant. Un cop pots sortir dels voltants de l'estupa i tot l'enrenou turistic, descobreixes la tranquilitat que emana aquesta gent. Es respira un ambient molt i molt tranquil, amb els monjos de totes les edats amunt i avall, on pots assistir a l'increible espectale de veure'ls recitar els mantras acompanyats dels instruments tibetans. Realment va ser una experiencia molt reconfortant i inesperada. Tot el que es respira es pau i serenor.

A l'interior d'una de les ghompes, preparant el temple per les oracions

Una dels cilindres d'oracions, tamany gegant...

Durant la recitacio dels mantres

La tornada va ser mes atrafegada i despres d'una llarga caminada he pogut trobar el cami de tornada. Pel vespre he volgut anar a coneixer Thamel, el barri mes turistic i on es concentra la gran massa de hotels i GH pels occidentals aixi com infinitat de botigues, bars, oficines de trekking, etc... vaja tot un negoci que dona feina a molta gent. De totes formes ha estat un xoc massa fort per mi... venia de una traquilitat molt gran i de sobte et trobes inmers en un espiral de botigues, gent, llums, soroll, gent venen-te de tot, ... massa inputs de cop, la veritat... De totes formes vaig poder sopar en un lloc forsa tranquil, probant els Momos (especie d'empanadilles al vapor tibetanes), el talumein (una sopa de noodles amb verdura, bonissim) i la tongba( diuen que una especie de cervesa calenta tibetana, tot i que jo la cervesa no la vaig notar per enlloc).

L'endema vaig arribar-me a la ciutat de Patan, just creuant un riu que hi ha al sud de Kathmandu. Alla vaig visitar Durbar square (el centre on es concentren gran numero de temples i palaus) aixi com tot el centre antic.

Un temple al llac del centre de Patan

Durbar square de Patan

Per la tarda vaig agafar un bus cap a Chapagaon un petit poble ja fora de la vall cap al sud. Va ser genial sortir una mica de tot el trafec de la ciuta i veure's enmig de camps d'arros, boscos i grans vistes de la vall. Caminant em vaig arribar fins a la vall de Le Le, i tornar amb un minibus que utilizen com a mitja de transport.

La vall de Le Le

Namaste Nepal

Ja soc a Kathmandu!! la veritat es que ha sigut una mica odisea arribar fins aqui, pero finalment sembla que ja hi soc. Abans de res, primeres impressions: moltissim verd per tots els voltants, suposo que la temporada de pluja es nota. De moment pel poc o res que he pogut veure, es infinitament mes tranquil que la india (sembla mentida pocs cops escoltes el claxon, l'esport prefereit a la india). Potser algo mes occidentalitzats en quan a l'aspecte (les dones no van tant amb sari o la vestimenta local). I un clima menys caluros que a la India(aqui hi te molt a veure l'altura suposo).

Feta l'introduccio, us fare cinc centims del viatge fins aqui. er comensar ahir vaig deixar Mamallapuram, per anar amb el Matt a Chennai on arribava la seva germana y cunyat a passar unes setmanes amb ell. Jo, com tenia el vol aquest mati al mateix Chennai, vaig agafar ja tots els trastos. A l'autobus ja vam tenir la primera historia al intentar agafar el tren a l'aeroport (una especie de rodalies a lo indi) desde l'autobus i finalment hi vam arribar amb autorickshaw. Un cop vam recollir la part de la familia que encara no havia vist aqui, vam tornar de l'aeroport, aquest cop amb el famos tren. Despres de l'ultim chai amb el matt, ens vam separar i vaig tornar de nou el viatge sol. Eren ja les 7 i era fosc i per acabar-ho d'adobar va comensar a ploure. Total que vaig anar amb el trastos cap a un dels GH que sortien a la guia prop de l'estacio de tren per l'endema agafr-lo de nou direccio aeroport.

Despres de caminar forsa vaig arribar a l'esmentat GH... era benbe com la casa de la caritat... era del salvation army, amb lo que podeu imaginarvos que amb un nom aixi no era massa acollidor. Dormitori compartit (sobretot amb els mosquits), bany a fora el pati i nomes un inquili a la meva habitacio... un nordamerica que encara no se que coi hi feia alli, crec que esperava que fos la data del seu bitllet de tornada, pero em va semblar entendre que tenia previst comprar-se una casa a Bombai i un cote als EEUU per portalsel a la india... en fi, tot un personatge... es va alegrar tant de veure un occidental que casi m'abrasa... passat el tramit de menjar algo vaig probar d edormir, peor la veritat es que he fet de tot menys aixo, entre el mosquits, els sorolls, les rates que imaginava pel voltant i la calor que feia... pfff en fi com havia de marxar a les 5 i poc ja m'ha anat be. Despres trajecte fins a l'aeroport i primer avio fins a Delhi.

A delhi he tingut una nova experiencia del que es la india. L'avio ha aterrat a la zona de vols internacionals tot i ser domestic. Llavors ens han portat amb un bus desde peu de pista fins la terminal domestica (havent de recorrer tot el perimetre de la pista...) uns 15 minuts. Al arribar alla pregunta on has de fer el transit i casi corrents cap a fora un altre cop i a dintre un bus. Cami invers del perimetre de la pista amb varis com jo que tenien una conexio internacional. Pero es que les terminals no estan conectades... son com dos aerports independents, nomes comparteixen la pista... Torna a passar tots els controls de seguretat i registra la teva sortida de la India. Pujem a l'avio i nomes entarnos, ens informen que tindrem un petit retard de dos hores!! es veu que l'exercit necessitava la pista per fer unes maniobres(?)... En fi que el que no m'havia passat mai, compartir pista amb l'exercit. Una plei i varis manjars despres em pogut enlairar-nos i una hora i mitja mes tard ja erem a Kathmandu. I res aqui estic instalat al centre de Kathmandu en un habitacio molt petita pero am balco i en una zona molt tranquila. Us segueixo informant.

Retorn al sud...

Fa temps desde l'ultima entrada... M'havia quedat a Delhi just tornant de Risikesh, a les muntanyes. Doncs desde llavors han passat forsa coses. El pla inicial era anar baixant esglaonadament cap al sud on dema arriba la germana del Matt, pero un imprevist d'ultima hora (el tren va marxar a dos hores abans del que nosaltres creiem que era la seva hora...) ens va fer perdre el tren. La prespectiva de quedar-nos un altre dia a Delhi no ens convencia massa i vam decidir que el trajecte el fariem d'una tirada fins al sud. Aixo deixa les coves d'Ajanta i Ellora per la proxima ocasio, sigui quan sigui.

Aquella mateixa nit agafavem un tren que ens permetia creuar l'India de nord a sud... amb la "friolera" de 32 hores per davant. Dit aixi, en fred espanta, i en calent tambe... pero be al final va ser menys del que hauria pogut ser. Vam poder canviar el bitllet que haviem perdut i ens van tornar la meitat del bitllet (la renfe te aquest servei tambe?) i vam comprar el nou (prop de 8 Euros per creuar tota l'India de N a S). El viatge et dona temps per probar totes les formes posibles de seure i estirar-se a les lliteres, per probar tota la gama de menjars que t'ofereixen durant tot el trajecte, per parlar de tot i mes, per coneixer els companys de compartiment, per mirar el paisatge, per llegir, per dormir i un llarg etcera... La sort que vam tenir es que passavem dos nits durant el trajecte i aixi el viatge es fa mes rapid.

Un cop vam arribar a l'estacio de Chennai (Madras) Central vam esmorzar en un lloc de menjar local (heu probat el picant, salat i greixos de bon mati?) i a buscar el bus urba que ens portes a la parada d'autobusos principals... al cap de 10 minuts vam descobrir que el bus anava en l'altra direccio a la que estavem esperant. 10 minuts mes d'espera i vam poder agafar el bus (molt divertit veure com pujen i baixen de l'autobus en marxa...).

Vam agafar el bus que ens duia a Mamallapuram, un petit poble pescador a uns 80 km de Chennai. L'any passat amb l'edu ja hi vam ser i el matt tambe hi havia estat feia temps, aixi que ens va semblar el lloc perfecte per passar uns dies tranquils al costat del mar.

Vista desdel terrat de la GH, platja i temple

El poble cada dia que passa esta creixent mes i l'estan remodelant mes. Fa uns anys va ser afectat pel famos Tsunami, pero ara ja esta perfectament arreglat i no paren de fer-li reformes. Esta tot el poble en obres i les GH i restaurants no paren d'apareixer per tot arreu. El gran problema que te es que esta infestat de francesos!! si, si jo crec que ni a fransa m'havia trobat amb tants francesos per metre quadrat. Tambe hi hem trobat alguns catalans, pero els francesos deuen ser mes del 80% dels turistes. L'antiga colonia francesa de Pondicherry es 100km al sud, suposo que aixo hi te forsa a veure.

La veritat es que desseguida notes que el sud de la india va a un altre rittme. I encara mes en un petit poble com aquest... La eleccio va ser encertada i hem passat uns dies molt tranquils. Hem estat dormint en una habitacio d'una casa d'una familia a 20m del mar. Hem aprofitat per menjar una mica de peix i alguna que altra gamba, probar les especialitats del sur (merche tenias razon, todo locales, pero buenisimo!). Tambe hem vist el Shore Temple (un temple just a la costa) i els temples escavats dintre de les roques.

Un dels esmentats temples

Ahir vam llogar una bicicleta i ens vam pasar la tarda i el mati d'avui amunt i avall dels pobles dels voltants (el matt s'esta entrenant per la tornada...) que amb les bicis que portavem ha estat tot una fita.

El matt en ple esfors

Dema arriba la germana del Matt a Chennai i jo aprofitare per quedar-me a la ciutat perque el dilluns de bon mati agafare un vol al Kathmandu. La visita al Nepal no estava prevista pero era una possibilitat que poc a poc ha agafat forsa i m'agradaria passar-hi com a minim una setmana. Ja veurem com vaig tenint l'agenda del viatge, erpque al nord de la india encara em falten algunes coses interessants que visitar... Per tant si no passa res la proxima entrada sera desde el Nepal i de nou al N i a la muntanya, tot i que una mica mes alt...

Risikesh

Us escric desde Delhi, on hem baixat a despedir la Merche que marxa aquesta nit. Fins avui hem estat a Risikesh, una petita poblacio enmig de muntanyes molt verdes que son els precedents de l'inmens Himalaya que hi ha mes al nord. El poble es al volant del riu Ganges que en aquesta etapa del seu recorregut es forsa mes net i baixa amb una forsa impressionant.

Vista_riu_avall

Hi ha un parell de ponts penjats que comuniquen les dos ribes del poble i que son forsa impressionants. Ja ho veureu a les fotos.

Un_dels_ponts

Aqui es on els Beattles van venir a fer un retir espiritual a un Ashram de no se quin guru. Com us podeu imaginar es un poble ple de llocs on apendre Yoga de tot tipus, instruments musicals indis, meditacio, massatges ayurvedics i un munt d'activitats imaginbles pasant pel Rafting (que segur deu ser impressionant quan es temporada).

Han estat dies tranquils de descansar, fer-nos un massatge ayurvedic (forsa be, la veritat) i passejar pels voltants. Es bo de tant en tant passar una mica de fred al vespre quan vens de segons quins climes i poder remullar-se els peus al mitic Ganges sense por de patir alguna infeccio.

La_proba!!!

Tambe hem trobat un restaurant on hem pogut menjar de tot i mes en un ambient molt xulo.

Matt_i_Mertxe

De totes formes dema tornem a agafar el tren i ens espera un viatge de prop de 22 hores en tren fins a Aurangabad. Alla volem visitar unes coves budistes forsa antigues que hi ha(Ajanta i Ellora) pero ja veurem que tenim temps de veure.

Canvi_de_plans:Som_a_Mamallapuram_al_sud,prop_de_Madras...